La Guerra Civil va començar l'any 1936 i no va acabar fins l'any 1939. Va ser una època que ha marcat profundament la història del país. Les destrosses materials van ser molt considerables, però, sobretot, hi va haver una gran desfeta humana. Molts homes van ser cridats per incorporar-se a les primeres files de batalla. La darrera lleva que s'hi va incorporar va ser la del 'biberó'que es va anomenar així perquè era la formada pels nois més joves que van ser cridats a la guerra: tenien disset anys. Des de llavors ja han passat molts anys i, ara, a partir d'aquests testimonis voldriem explicar les vivències personals d'uns quants d'aquests cambrilencs que van pertànyer a aquesta lleva. Aquests són l'Anton Cabré, el Jaume Margalef, l'Anton Guri, el Joan Rovira i el Lleó Ferrando. Enguany celebren el seu setanta-cinquè aniversari.

Els primers anys de guerra a Cambrils

Quan va començar la guerra aquests xiquets ja havien acabat d'estudiar i tots ells ja estaven treballant. Jo treballava al cafè de casa, diu l'Anton Cabré. El Jaume Margalef comenta que treballava al convent de Sant Josep on cuidava els conills i les gallines. L'Anton Guri diu que jo vaig treballar al forn, a fer rajoles, amb el pare. El Joan Rovira feia de pagès i el Lleó Ferrando era pescador: jo dels deu anys que anava a la mar. Els primers anys de guerra a Cambrils es van viure amb neguit. Aixi ho recorden: Es va viure amb força inquietud. Van agafar gent del poble ja sigui per ser de dretes o pel que sigui. Al ser coneguts ho trobaves gros. Les matances també van ser presents al poble: En van matar disset al torrent del Gené. Però aquests no eren de Cambrils perquè, normalment, a qui mataven ho feien a fora del seu poble. D'aqui se'n van endur tres. Des del començament de la guerra es va viure aquest clima de confrontació ja que, segons diuen, el govern no ho va poder controlar i hi van haver moltes venjances. Això si, van passar coses igual aquí que allà, a l'altre bàndol. El que recorden bé tots cinc és el primer bombardeig que hi va haver sobre Cambrils: El primer bombardeig -expliquen- va ser el 18 de juliol de 1937, un any just després del començament de la guerra.
 

A partir d'aquest moment molta gent, per por, es va desplaçar a viure als trossos. El dia del primer bombardeig van morir dues persones a la nostra població. A partir d'aquest primer atac aeri els següents ja van ser més freqüents: Anaven dirigits a Tarragona i a Reus però, de passada, els avions deixaven anar les bombes aquí. Com a resguard hi havia els refugis que ja es van començar a fer en començar la guerra.

La incorporació a l'exèrcit

Quan ja feia més d'un any que havia començat la guerra es van començar a cridar les generacions més joves per incorporar-s'hi. A Cambrils tots els que pertanyien a la lleva del 41 van assabentar-se de la seva incorporació a l'exèrcit amb pocs dies d'antelació. Va ser el 28 d'abril de 1938 quan van marxar de casa. Primer van anar a Tarragona, a la caixa de reclutes. Allí els van donar trenta pessetes, que corresponien als tres dies que faltaven per acabar el mes i, sense passar per casa, els van portar directament al Parc Samà. Llavors el Parc Samà feia les funcions de centre d'instrucció de tota la província, no sabem quants érem -diuen- però almenys havíem de ser set-cents o vuit-cents. Expliquen que allà ens van posar en barracons. Vam fer una mica d'instrucció, per saber manejar l'arma. Perquè nosaltres no sabíem res de tot això. Recorden que durant els cinc dies que van ser al Parc Samà, a les nits, els de Cambrils, saltàvem les parets del recinte i anàvem a dormir a casa. Això d'amagat. L'endemà, abans d'aixecar-se els altres, ja tornàvem a ser allà dalt. Al cap de cinc dies, el dia 2 de maig, van sortir del Parc Samà en direcció al front de guerra. Primer de tot van anar caminant cap a Botarell. Comenten que havíem de marxar en tren però per algun problema no ho vam poder fer i vam tirar enrere. Però en lloc de tornar al Parc Samà, ens van fer quedar a Montbrió a passar la nit, a l'església i a alguns magatzems del poble. L'endemà, dalt de camions, vam passar per Cambrils sense aturar-nos i ens van portar a Llardecans. Al cap d'una setmana, a alguns els van portar cap a Maials. Els familiars van estar força dies en saber la nostra destinació, comenten.
 

Un cop establerts en aquests punts no va passar gaire temps que les tropes republicanes es van mobilitzar. Així ho expliquen: Ens van portar en camions amb destinació a Balaguer, on hi havia forts combats. Pel camí es va donar una circumstància força especial, a mig camí els camions es van anar quedant sense gasoil i es van anar aturant. A Balaguer no hi vam arribar. Durant uns quants dies es van quedar a les poblacions de Claravalls i Tornabous, i després els van tornar als llocs d'on havien sortit, Llardecans i Maials. Al cap d'unes setmanes els van tornar a mobilitzar. Aquest cop els van enviar cap a l'Ebre. Vam creuar l'Ebre la matinada del dia de Sant Jaume del 1938 . No tots cinc ho van fer pel mateix lloc; el Joan Rovira i l'Anton Guri, procedents de Maials, el van atravessar a Flix. L'Anton Cabré i el Jaume Margalef, procedents de Llardecans, van passar el riu a Riba-roja d'Ebre. El Lleó Ferrando el va passar a Garcia. A l'altre costat del riu es van trobar, no gaire lluny, la línia de foc. A partir d'aquest punt, cadascú d'ells ens explica com va viure el seu primer contacte amb el front de guerra, així com el llarg periple que van haver de sofrir abans de retornar, al cap de força anys, a les seves cases, al seu poble.