La Comissió de Territori de Catalunya, presidida pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va donar llum verda, ahir, a tres instruments de planejament que incidiran en la protecció i l'ordenació de tot el litoral català, una franja molt sensible a la repercussió del canvi climàtic i on conflueixen interessos paisatgístics, socials i econòmics que cal conjugar. Així doncs, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha iniciat els treballs de redacció del Pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles del litoral des de Malgrat de Mar fins a Alcanar, és a dir, exceptuant l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Concretament, es revisarà el planejament de 26 municipis que no tenen el seu planejament urbanístic adaptat al Pla territorial parcial corresponent. Entre aquests, s'hi troba Cambrils juntament amb Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Mataró, el Masnou, Sitges, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Cunit, el Vendrell, Roda de Berà, Creixell, Torredembarra, Altafulla, Vila-seca, Salou, Mont-roig del Camp, l’Ametlla de Mar, Amposta i Alcanar.

Aquest nou PDU revisarà tots els sòls on segons el planejament vigent encara s’hi podria construir i desclassificar o modificar els que es considerin insostenibles. En aquests municipis, es revisaran uns 307 àmbits de sòl urbà i urbanitzable, que sumen 4.200 hectàrees i un potencial aproximat de 100.000 nous habitatges.

També s'ha aprovat el Pla de protecció de la Costa Brava i s'ha autoritzat l’inici dels treballs del Pla de protecció i ordenació del litoral. Tots tres instruments estan impulsats per la Secretaria de l’Agenda Urbana i Territori. Cal recordar que aquests dos PDU centrats en la costa són part de la tasca de revisió del planejament vigent a tot Catalunya que el Departament de TES va iniciar el 2015. Atesa la complexitat d’aquest procés, els PDU es van aprovant per àmbits territorials. El primer àmbit del qual es va aprovar definitivament el PDU, el juliol de 2020, va ser el de l’Alt Pirineu. En aquell cas, es va reduir unes 300 hectàrees la superfície de sòl de creixement residencial classificat, amb prop de 8.500 habitatges menys.

Pla de protecció i ordenació del litoral

La redacció del Pla de protecció i ordenació del litoral es tracta d'un nou instrument que donarà resposta als reptes que planteja l’emergència climàtica mitjançant un model de gestió integrada de l’espai costaner català. Aquest model ha de permetre d'abordar l'alta vulnerabilitat d'aquest espai, amb un tractament individual de cada platja o tram costaner que n'asseguri les funcions ambientals i n'estableixi les mesures de protecció. Al mateix temps ha de garantir l'aplicació de les estratègies supramunicipals més idònies per a cada realitat. El nou instrument deriva de la Llei de protecció i ordenació del litoral, aprovada el 2020. Aquesta llei va néixer amb l'objectiu de desenvolupar la competència exclusiva de la Generalitat en matèria d'ordenació del litoral.

Un espai sensible al canvi climàtic

El Pla de protecció abastarà els sòls del domini públic i dels ecosistemes marítimo-terrestres de 89 municipis al llarg de la costa catalana. Tot aquest litoral català té una longitud de 580 quilòmetres i una elevada densitat de població, amb més de 10.000 habitants per quilòmetre de costa. La franja costanera terrestre de 100 metres de profunditat es troba urbanitzada, amb nuclis de població tant compactes com difusos, en 340 quilòmetres lineals, el que representa el 59% de tota la costa. Pel que fa a la zona marítima, que inclou les aigües interiors i el mar territorial, s’hi troben diversos serveis de temporada i concessions.

El litoral, i especialment les seves platges, és un espai molt sensible als efectes adversos del canvi climàtic. El Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (2016) adverteix que l'any 2060 hi haurà uns 150 quilòmetres de costa molt vulnerables als efectes dels temporals i que aproximadament el 70% del litoral serà vulnerable o molt vulnerable a la inundació.

Precisament, el Govern català va declarar, el maig de 2019, la situació d'emergència climàtica, que obliga a prioritzar en les polítiques públiques les opcions amb menor impacte climàtic i major contribució a l'adaptació a les condicions derivades d’aquest canvi climàtic, així com a adoptar les mesures necessàries per a aturar la pèrdua de biodiversitat.

Davant d'aquesta realitat, cal desplegar nous instruments per a fer front als reptes climàtics. El Pla de protecció i ordenació del litoral que ara es començarà a treballar abordarà l'alta vulnerabilitat d'aquest espai amb un tractament individual de cada platja o tram costaner que n'asseguri les funcions ambientals i n'estableixi les mesures de protecció. També garantirà l'aplicació de les estratègies supramunicipals més idònies per a cada realitat.