El cambrilenc Álvaro García afronta la seva vuitena temporada com a jugador del Reus Deportiu
 |
| Álvaro García, capità del CF Reus Deportiu |
El cambrilenc Álvaro García, capità del Reus Deportiu, ha vist complert el somni de pujar amb el seu equip a la Segona B. Després d'uns quants anys a Tercera Divisió, el Reus Deportiu ha aconseguit l'ascens i Álvaro García, en la que ha estat la seva setena temporada al club, explica a Revista Cambrils Diari Digital les seves impressions.
D'entrada, Álvaro García es confessa cambrilenc al cent per cent i que està enamorat de la ciutat i de la gent que hi viu, "no em plantejo canviar de lloc per res del món". Els seus punts de referència a la ciutat, segons va dir, són locals d'oci on hi treballen amics seus o s'hi reuneix a vegades. Tot i que va néixer a Lleó el desembre de 1981, Álvaro García, viu a Cambrils des de que tenia un any.
La mort de Jordi Pitarque
La temporada 2010 - 2011 del CF Reus Deportiu ha estat molt especial i a la vegada molt dura pel que fa al tema sentimental, ja que a començaments de temporada la plantilla roig-i-negre perdia un dels seus jugadors, el 7 del Reus, Jordi Pitarque, davanter nascut a l'Ampolla. Segons Álvaro, "l'equip va patir dos mesos d'ansietat, però a partir d'allí hi va haver una unió brutal al vestidor i un dia vam fer una reunió de grup en la qual vam decidir que lluitaríem per aconseguir l'objectiu de jugar la promoció i dedicar-li l'ascens, perquè era una persona molt especial i li volíem retre aquest particular homenatge".
El cambrilenc també va dir que van afrontar el playoff amb garanties gràcies a la reacció de l'equip i que va anar de menys a mésfins assolir assegurar-se una plaça per jugar-lo. Concretament va ser a Terrassa on l'equip va anar pujant a la classificació i va creure amb les seves opcions, una cosa fonamental que va suposar una injecció de moral per un equip decaigut però que es sentia en deute amb Jordi Pitarque.
Durant tota la temporada la plantilla reusenca ha dut al cor i a la ment el jugador desaparegut a començaments de temporada i això s'ha fet notar gràcies a la companyonia mútua que hi havia dins del vestidor, així com la dedicació d'alguns gols i, com no, de l'ascens de categoria, on els integrants del club van homenatjar-lo penjant una samarreta amb una foto seva impresa i amb el lema "sempre". Darrera d'aquesta també hi havia imprès el número de Jordi Pitarque, el 7.
També en la celebració feta en una àrea de servei de l'autovia de Níjar, ja que l'equip no va poder celebrar l'ascens al camp per culpa dels aldarulls que hi va haver, i en la rua que els integrants de la plantilla van fer pels carrers de Reus i la posterior celebració a la plaça Mercadal, on al balcó de l'ajuntament de la ciutat el record de Pitarque va estar-hi present.
D'altra banda, Álvaro sent una certa nostàlgia del camí recorregut durant tota la temporada i va explicar que el millor moment i el més feliç de la temporada per ell va ser a Oviedo, en la tornada de la primera fase de la promoció d'ascens a Segona B, on el Reus va empatar a dos i va aconseguir passar de ronda. Ell ho va expressar així: "Anàvem dos a dos a la segona part de la pròrroga i en l'últim minut, Sangrà -defensa del Reus- va treure una pilota de la línia de gol impressionant, i vaig caure a la gespa plorant d'emoció perquè pensava que ens tornava a passar lo de cada any, que quedaríem eliminats a les primeres de canvi. I a partir d'aquell moment tant feliç, vaig dir-me a mi mateix que pujaríem".
Renovació i capitania
Álvaro va dir que estava encantat amb l'equip i la seva junta i que ell estaria disposat a renovar tants anys com l'equip volgués. Tot i això, el capità ha dit que només ha renovat un any ja que segons ell la vida dóna moltes voltes i mai se sap on es pot anar o què pot passar en un futur. Tampoc s'ha plantejat en quina edat o quan de temps pensa seguir jugant a futbol, però ell té clar que el moment de prendre aquesta decisió serà quan se li acabi la il·lusió i les ganes per seguir jugant o fins que el cos ho permeti. Però ell ara no vol pensar en aquestes coses, ja que té per endavant tot un any a Segona B i encara manté viva la il·lusió futbolística.
Pel tema de la capitania, per altra banda, va expressar que és el somni de qualsevol nen ser el capità d'un equip i que ell només intenta que tothom estigui feliç i que tots els jugadors se sentin a gust dins la família roig-i-negre. "És tant important el que juga com el que no juga. Tots formem la plantilla i hem d'estar units per afrontar qualsevol adversitat. També vull afegir que tots els companys em tenen a disposició per resoldre'ls qualsevol dubte o reflexió de cara a la junta o amb temes personals", va acabar dient Álvaro.
Álvaro García va iniciar la seva trajectòria futbolística professional amb el Club Gimnàstic de Tarragona la temporada 2000-2001, quan tenia 19 anys. La temporada següent va anar al Tàrrega per acabar de formar-se com a futbolista i va retornar al Nàstic per estar-hi dues temporades més (2002-2004). El club grana, però, va prescindir dels seus serveis i va anar cap a Extremadura, al Mérida, on hi va estar fins l'any 2006, any que va fitxar pel Club de Futbol Reus Deportiu.
Un somni fet realitat
El CF Reus Deportiu va aconseguir el passat mes de juny lascens a la Segona Divisió B del futbol estatal, després de classificar-se al finalitzar la lliga de la Tercera Divisió com a quart classificat, i accedint així a la Promoció dAscens que el conjunt roig-i-negre va haver de superar en tres fases. La primera fase emparellava els segons classificats de totes les lligues de Tercera Divisió de tot lestat amb els quarts daquestes. Així doncs, el Reus li va tocar per mitjà dun sorteig fet prèviament per la RFEF (Real Federación Española de Fútbol) lAD Universidad de Oviedo, equip que va quedar segon del grup asturià. Leliminatòria la va superar el CF Reus Deportiu per un doble empat tant en el partit danada com en el de tornada (1-1 i 2-2), i va fer bo el valor del doble gol fora de casa.
La següent eliminatòria tenia un plantejament diferent de lanterior.
Consistia en què els primers de cada grup de lestat que van ser eliminats a la
primera ronda a mans duns altres primers classificats, els perdedors passaven
a formar part dintre dun determinat bombo en el sorteig, els quals només
podien quedar emparellats amb els quarts classificats de cada lliga de Tercera
Divisió, com ara el CF Reus Deportiu. I així va succeir, lequip de la capital
del Baix Camp va quedar emparellat amb un primer de grup, concretament el CD
Náxara, del grup riojà.
Finalment, va arribar el dia que es disputava la darrera eliminatòria a lEstadi Municipal de Reus, el rival, el CD Comarca de Níjar, un primer classificat del seu grup, provinent dAlmeria. El partit va ser bastant polèmic per algunes accions que tant catalans com andalusos van reclamar, especialment força indignats els de Níjar, que van veure com en una jugada dubtosa en la qual el davanter del Reus, Sergio León, topa amb el porter andalús i el deixa a terra, el Reus inaugurava el marcador mitjançant el capità de l'equip, el cambrilenc Álvaro. Ja cap a la mitja hora de partit, Roberto feia el segon pel conjunt reusenc en un llançament de falta que va botar just davant del porter i aquest no va estar afortunat en rebutjar la pilota. Quan el partit arribava gairebé a la recta final, el Comarca de Níjar es va quedar amb deu homes per l'agressió d'un defensa que va trepitjar el jugador del Reus, Chumbi, quan aquest es trobava estès a la gespa. El CF Reus Deportiu també va acabar amb deu homes per lexpulsió dEfrén, quan només feia uns vuit minuts que acabava de sortir al terreny de joc, a la segona part. Al final, però, un 2-0 que deixava molt satisfets els aficionats reusencs de cara a la tornada a Níjar. La tornada que es disputava a terres andaluses es preveia que seria un infern pels catalans, ja que el CD Comarca de Níjar va preparar lencontre especialment perquè la gent pressionés tant lequip reusenc com també làrbitre del partit, provinent de Castella-La Manxa. El partit va estar marcat pel joc subterrani per part del Níjar, que va sortir més motivat cap a la porteria reusenca per intentar marcar un gol el més aviat possible i somiar amb la remuntada, però va ser el Reus qui va anotar l'únic gol del partit gràcies a una errada del porter rival al intentar allunyar la pilota. Lautor del gol, lhome més determinant de la promoció dascens, Rafa Fernández Chumbi. Al final hi va haver picabaralles tant al camp com al túnel de vestidors. El públic local estava molt revolucionat, tant que un jugador local va agredir el fisioterapeuta integrant de la plantilla roig-i-negre, Miki Aguza. Al final del partit, victòria pel Reus per 0-1, que tot i lambient hostil que va oferir lafició i la mateixa plantilla del CD Comarca de Níjar, no va poder amb la qualitat futbolística dels reusencs, que per quarta vegada en la seva història retorna a la Segona Divisió B.