Una taula rodona de l'Antena del Coneixement aborda les revoltes del món àrab amb el testimoni dels casos d'Egipte i Síria
 |
| La taula rodona es va fer, ahir a la tarda, al Centre Cultural i Ocupacional |
El Centre Cultural va acollir ahir a la tarda una taula rodona, organitzada per l'Antena del Coneixement de la URV, sota el títol "Les primaveres al món àrab: un nou mapa polític i social de la regió". La trobada va aixecar força expectació i un nombrós públic va omplir la sala d'actes. Es va comptar amb les intervencions del director de la Càtedra UNESCO del Diàleg Intercultural de la URV Enric Olivé, així com de la doctoranda siriana i investigadora de la Càtedra UNESCO Noor Ouhglli i la doctoranda especialista en Egipte i en els coptes i investigadora de la Càtedra UNESCO, Alessandra Fani.
Revoltes espontànies buscant "la dignitat del poble"
El professor Enric Olivé va ser el primer en intervenir, tot fent un repàs als orígens d'aquestes revoltes que van produir-se a diferents països del món àrab. Segons va explicar, "van ser unes revoltes que ningú s'esperava, uns aixecament espontanis cercant la dignitat del poble. Tot va començar a Tuníssia, on un jove universitari, amb un alt nivell d'estudis, va veure que era incapaç de tirar endavant i que no podia optar a una feina digna. Només podia anar a vendre quatre coses pel carrer, el van humiliar i fruit de la seva desesperació es va autoimmolar. A partir d'aquest fet puntual, la gent va començar a buscar una sortida a la seva situació". Tal com va dir Olivé, tant Tuníssia com d'altres països propers han fet un gran esforç per l'educació i bona part de la població jove és universitària i ben preparada. Malgrat això, la cadena per entrar al mercat laboral es trenca, i això genera problemes socials. Olivé també va fer repàs dels diferents processos descolonitzadors en aquests països, donat que l'arrel d'aquestes revoltes hi neix aquí. Va posar l'exemple de casos com el Marroc, Algèria, Líbia o Tuníssia. També va repassar la situació d'altres països com Egipte un país estratègicament clau, el Líban, Irak, Síria o Israel-Palestina.
Els casos d'Egipte i Síria
Alessandra Fani, especialista en Egipte, va donar el seu testimoni personal de les revoltes a Egipte, el gener de l'any passat. Va afirmar que és una revolució, malgrat que a Occident no es defineixi així. Una revolució perquè és un procés que encara no ha acabat i perquè també hi va haver una revolució cultural. "Es nota el canvi entre la gent, perquè abans no es podia dir ni el nom del president i ara es pot parlar lliurement", va dir. També va afegir que no va ser una revolució organitzada, ni amb una ideologia al darrere, totalment pacífica i iniciada amb l'objectiu de lluitar per la dignitat i la llibertat del poble.
Per la seva part, la siriana Noor Ouhglli va explicar l'exemple del seu país, malgrat que ella no ho va viure a la seva terra, però també hi està participant explicant-ho des de fora. Tal com va comentar, l'any passat va ser un any molt important per al poble àrab, malgrat el vessament de sang que es va produir en aquests països. "Va ser un any de canvi per trencar amb una dictadura repressiva. Tots els pobles tenen la voluntat per dir què volen i lluitar pels seus drets. La generació actual està connectada amb el món", va afegir.