Àngel Vallverdú parla sobre els "geps", les batalles amb taronges que es feien a Cambrils en motiu del Carnaval
 |
| Durant la seva conferència, Àngel Vallverdú va estar acompanyat per alguns membres de l'ajuntament carnavalesc |
En el marc de la programació del Carnaval denguany, la sala dactes del Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, una xerrada a càrrec dÀngel Vallverdú. Sota el títol Batalles amb taronges, Vallverdú va donar unes pinzellades sobre aquestes pràctiques ancestrals que consistien en llançar-se fruita, i que es remunten a èpoques remotes. Durant la seva xerrada, Àngel Vallverdú va estar acompanyat per alguns membres de l'ajuntament carnavalesc.
Arrel dun article que va publicar recentment en la pàgina web www.festes.org anomenat Batalles amb taronges. Notes sobre una pràctica festiva, Àngel Vallverdú ha treballat en la contextualització daquesta festa. Aquí a Cambrils, sempre mhavia cridat latenció que existien els geps. A mida que vas llegint textos etnogràfics te nadones que això que es feia a Cambrils no era un fet aïllat, sinó que daquestes batalles nhavien existit des de lEdat Mitjana. He recopil·lat aquestes dades per contextualitzar com sarriba fins al que es feia aquí, va explicar ahir a Revista Cambrils Diari Digital.
Dos bàndols a la plaça de la Vila per llançar-se les taronges
Tal com va dir Vallverdú per contextualitzar la seva cerca sha basat en les aportacions històriques del desaparegut historiador local Josep Salceda i Castells i també a través de lAnjub. La festa de la batalla amb taronges es feia el dimarts de Carnaval, on la jovenalla i la canalla del poble es repartia en dos bàndols a la plaça de la Vila, lactual plaça dEspanya, i es llançaven les taronges els uns als altres al so duna música que tocaven els grallers locals. Pel mig passaven uns personatges una mica estrambòtics i misteriosos anomenats matxarrots o mamarratxos. El ritual era llançar-se la fruita, va comentar Vallverdú. De batalles i daquest tipus de rituals nexisteixen des de la més remota antiguitat, de fet, que sutilitzin taronges no deixa de ser una especificitat. Quant a casos més recents, Vallverdú va referir-se a la famosa tomatina que se celebra al mes de juliol a la localitat valenciana de Buñol. El cas de la festa de la Tomatina és més recent i potser no tindria un significat tan ritual, esotèric o misteriós. Per contra, totes aquestes batalles de les quals en parlo, ja sigui amb targones o amb el que sigui, tenen la característica comuna que es fan per Carnaval.
Festa que es va prohibir l'any 1916
Quant a la periodicitat daquesta pràctica a Cambrils, Vallverdú va referir-se a les aportacions de Josep Salceda, que parlaven de meitats del segle XIX fins lany 1916, que és quan es va prohibir. Lalcalde daquell moment, Ferran Ortoneda, prohibeix aquesta festa. Segons Vallverdú, el coneixement que tenim de les batalles amb taronges sovint és a través de les prohibicions que hi va haver. Es feien per qüestions de problemàtica social, dordre o daltres motius. Moltes daquestes prohibicions podien tenir efecte o no, aquesta última sembla que va ser la definitiva i la que va tenir més efecte. A més, en un context social on les festes populars ja no es veien amb el maeix sentit que shavien vist en daltres èpoques. Daltra banda, tal com va manifestar Vallverdú, les batalles de taronges a Cambrils, suposem que es feien per imitació de Reus, tot i que allí al segle XIV ja sen feien. Per altra banda, Andreu de Bofarull ens diu que els geps com a tal, amb aquesta conformació dels personatges i dels bàndols, comencen el 26 de desembre de 1783, amb les festes que es van organitzar perquè la reina va tenir dos bessons.
Per altra banda, sobre la batalla de la farina que també es feia a Cambrils i que va ser introduïda amb la recuperació del Carnaval, després de la dictadura franquista, Vallverdú va comentar que possiblement es va impulsar volent emular una mica les batalles que es feien amb els geps.