Cultura

El poeta basc Jesús Munárriz presenta la seva obra "realista i comunicativa" en una nova sessió de l'Aula de Poesia

Per Berta Ruiz

Jesús Munárriz i Ramón García Mateos en un moment de la sessió de l'Aula de Poesia, el passat divendres

El poeta, traductor i assagista basc –Jesús Munárriz– va ser el gran protagonista, aquest passat divendres al vespre, d’una nova sessió de l’Aula de Poesia de l’Antena del Coneixement de la URV a Cambrils. Com és habitual la sessió de poemes va fer-se al centre cívic Les Basses, en una sala que va quedar-se petita per escoltar l’obra d’aquest poeta.

Jesús Munárriz va explicar que els temes de la seva obra aborden els temes més habituals de la poesia de tots els temps com l’amor, la mort, la vida, l’amistat, l’art, la quotidianitat… “Tot plegat, és la vida humana. La vida en totes les seves variants, des de les més altes fins a les d’anar per casa. Tot hi val en el meu concepte de poesia”, va comentar. Quant al seu estil, Munárriz va definir-lo com “realista, perquè parteixo de la realitat, però després es pot treballar de moltes maneres diferents; comunicativa i cordial. Procuro que la meva poesia arribi a la gent, no faig un tipus de poesia que és més hermètica i difícil, tot i que a vegades també em surt així”. Sobre aquest tipus de trobades de contacte amb el seu públic i els seus lectors, Munárriz va explicar que “estableixo un contacte visual i anímic amb el públic i, d’una manera intuïtiva, vaig llegint aquells poemes segons les seves reaccions. Miro la cara que fan i intento llegir coses que funcionin millor. També m’agrada molt comentar el poema, el seu origen, quan el vaig escriure i perquè. Quan llegeixes et venen coses al cap i a vegades a la gent li agrada més que el propi poema”.

La seva biografia


Jesús Munárriz Peralta va néixer a San Sebastià el 1940, de pares navarresos; va viure a Pamplona fins el 1957. Des de llavors resideix a Madrid. Va suspendre els estudis d’arquitectura per llicenciar-se en Filologia Germànica per la Universitat Complutense de Madrid, especialitzant-se després a la Universidad de Jena, a Weimar.
 
Es va iniciar en l’àmbit artístic a través del teatre i la cançó, va ser així Primer Premi d’Interpretació masculina del Teatro Español Universitario de Madrid el 1960, i autor de nombroses cançons interpretades per ell mateix i per diversos cantants (Luis Eduardo Aute, Rosa León...) entre els anys seixanta i setanta. 
Va ser cofundador i director de l’editorial Ciencia Nueva des de la seva fundació fins al seu tancament administratiu el 1969, codirector de la col·lecció de poesia Saco Roto de l’editorial Helios, director de publicacions de l’editorial Siglo XXI  de España, i fundador i director actual d’Ediciones Hiperión (Premio Nacional a la millor tasca editorial cultural el 2004).
 
Ha traduït a l’espanyol, entre altres, a Hölderlin, Rilke, Celan, Brecht, Aragon, Eluard, Shakespeare, Wilde, Keats, Pound, Drummond de Andrade i Pessoa. 
 

De la seva obra poètica destaquen “Viajes y estancias” 1975, “Cuarentena” 1977, “Esos tus ojos” 1981, “Otros labios me sueñan” 1992, “Corazón independiente” 1998, “Peaje para el alba” 1972-2000, “Disparatario” 2001 i “Sólo amor” 2008.
 El 1996 va ser nomenat Cavaller de l’Ordre de les Arts i las Lletres per la República Francesa.

Comenta aquest article