El poeta basc Jesús Munárriz presenta la seva obra "realista i comunicativa" en una nova sessió de l'Aula de Poesia
Jesús Munárriz i Ramón García Mateos en un moment de la sessió de l'Aula de Poesia, el passat divendres |
El poeta, traductor i assagista basc Jesús Munárriz va ser el gran protagonista, aquest passat divendres al vespre, duna nova sessió de lAula de Poesia de lAntena del Coneixement de la URV a Cambrils. Com és habitual la sessió de poemes va fer-se al centre cívic Les Basses, en una sala que va quedar-se petita per escoltar lobra daquest poeta.
Jesús Munárriz va explicar que els temes de la seva obra aborden els temes més habituals de la poesia de tots els temps com lamor, la mort, la vida, lamistat, lart, la quotidianitat Tot plegat, és la vida humana. La vida en totes les seves variants, des de les més altes fins a les danar per casa. Tot hi val en el meu concepte de poesia, va comentar. Quant al seu estil, Munárriz va definir-lo com realista, perquè parteixo de la realitat, però després es pot treballar de moltes maneres diferents; comunicativa i cordial. Procuro que la meva poesia arribi a la gent, no faig un tipus de poesia que és més hermètica i difícil, tot i que a vegades també em surt així. Sobre aquest tipus de trobades de contacte amb el seu públic i els seus lectors, Munárriz va explicar que estableixo un contacte visual i anímic amb el públic i, duna manera intuïtiva, vaig llegint aquells poemes segons les seves reaccions. Miro la cara que fan i intento llegir coses que funcionin millor. També magrada molt comentar el poema, el seu origen, quan el vaig escriure i perquè. Quan llegeixes et venen coses al cap i a vegades a la gent li agrada més que el propi poema.
La seva biografia
Jesús Munárriz Peralta va néixer a San Sebastià el 1940, de pares navarresos; va viure a Pamplona fins el 1957. Des de llavors resideix a Madrid. Va suspendre els estudis darquitectura per llicenciar-se en Filologia Germànica per la Universitat Complutense de Madrid, especialitzant-se després a la Universidad de Jena, a Weimar. Es va iniciar en làmbit artístic a través del teatre i la cançó, va ser així Primer Premi dInterpretació masculina del Teatro Español Universitario de Madrid el 1960, i autor de nombroses cançons interpretades per ell mateix i per diversos cantants (Luis Eduardo Aute, Rosa León...) entre els anys seixanta i setanta. Va ser cofundador i director de leditorial Ciencia Nueva des de la seva fundació fins al seu tancament administratiu el 1969, codirector de la col·lecció de poesia Saco Roto de leditorial Helios, director de publicacions de leditorial Siglo XXI de España, i fundador i director actual dEdiciones Hiperión (Premio Nacional a la millor tasca editorial cultural el 2004). Ha traduït a lespanyol, entre altres, a Hölderlin, Rilke, Celan, Brecht, Aragon, Eluard, Shakespeare, Wilde, Keats, Pound, Drummond de Andrade i Pessoa.
De la seva obra poètica destaquen Viajes y estancias 1975, Cuarentena 1977, Esos tus ojos 1981, Otros labios me sueñan 1992, Corazón independiente 1998, Peaje para el alba 1972-2000, Disparatario 2001 i Sólo amor 2008. El 1996 va ser nomenat Cavaller de lOrdre de les Arts i las Lletres per la República Francesa.