L'escriptor Vicenç Villatoro protagonitza una amena i participativa sessió amb els membres del club de lectura de la Biblioteca
 |
| L'escriptor i periodista Vicenç Villatoro va fer una sessió amena i participativa amb els més petits |
El passat divendres a la tarda, lescriptor i periodista Vicenç Villatoro va ser el protagonista de lacte de cloenda dels clubs de lectura infantil i juvenil de la Biblitoeca Municipal. Lactivitat també semmarcava dins del programa dactes del 15è aniversari de la Biblioteca.
En una sessió molt amena i participativa, Vicenç Villatoro es va acostar a petits i grans i va compartir amb ells una sessió dintercanvi dopinions, preguntes i qüestions de tot tipus. El periodista va ser qüestionat sobre com li arriba la inspiració i les idees per fer una novel·la, sobre com es documenta i sobre com treballa els seus personatges i les seves històries. Villatoro, molt proper i directe, va explicar que una de les coses més divertides descriure novel·la és buscar la documentació i la bibliografia, quan escrius una cosa de mentida, no ha de grinyolar. En aquest punt va posar lexemple de la indumentària de la gent en una determinada època històrica o dels noms de moda. Sobre la seva metodologia a lhora de posar-se a escriure, el periodista va explicar que és molt metòdic i sempre que comença una novel·la es compra dues llibretes i dues plomes, i si perd alguna daquestes, deixa la novel·la aparcada i no la continua. També va comentar que li agrada escriure a mà les seves històries, en contraposició al que fa quan escriure articles periodístics, quan ho fa amb lordinador i duna manera més ràpida. Per escriure literatura ho faig a mà, perquè la literatura és diferent a com escric pel diari. Maneres diferents descriure donen lloc a resultats diferents. El com té a veure amb el què, va manifestar.
Quant a les seves fonts dinspiració, Vicenç Villatoro va explicar que ell sempre escriu perquè és la meva manera de relacionar-me amb allò que em passa. Un novel·lista va pel món creant novel·les: veu paisatges, personatges, històries i les va col·locant al calaix de les històries. Quan surten de larmari? Doncs, quan passa una cosa a la teva vida, i a través duna història falsa et serveix per parlar de tu. Jo crec que escriure no serveix per curar, sinó per rememorar.