Manel Tarés explica la història de l'associacionisme cambrilenc des de finals del segle XIX fins a la Guerra Civil
 |
| Un moment de la conferència d'ahir a la tarda al centre Les Basses. A l'esquerra, Antoni Manyanós que va presentar l'acte i al seu costat, l'historiador local Manel Tarés |
Lhistoriador local Manel Tarés va oferir una xerrada, ahir a la tarda al centre Les Basses, sobre la història dels moviments associatius de les classes populars a Cambrils. Lacte, organitzat per lAteneu Roig, va servir per celebrar el primer aniversari daquesta associació, tal com va comentar Antoni Manyanós a linici de la conferència.
Trajectòria històrica de l'associacionisme
Manel Tarés va abordar el tema de lassociacionisme local a través duna perspectiva històrica, centrant-se en un període concret que va des de finals del segle XIX cap a lany 1875 fins a linici de la Guerra Civil espanyola, lany 1936. Durant aquest període de temps, el moviment associatiu cambrilenc va ser molt ampli i dinàmic. Segons va explicar Tarés, aleshores hi havia el Centre Catòlic, la Cadira tot i que el seu nom oficial era El Porvenir, el Pòsit i, durant alguns anys de la República també va funcionar El Polvorín, el nom oficial del qual era Societat de Treballadors de la Terra. En làmbit religiós es comptava amb la Congregació Mariana que, tot i que estava dins de La Salle i estava molt lligada al Centre Catòlic era una associació molt potent amb lesglésia al darrere, tot i que aquesta no era una entitat pròpiament dita. Tal com va afirmar Manel Tarés, realment, hi havia moltes coses durant aquells anys. Durant el segle XIX hi havia teatres i cafès teatres, algun partit polític i daltres grups de persones que es reunien per fer teatre, música o ball de bastons i que anaven una mica per lliure. Els anys de màxim esplendor de lassociacionisme van ser als anys 30, sobretot entre 1931 i 1933 quan el creixement va ser espectacular, segons Tarés. També ho va ser durant la dècada dels anys 20. De fet, Manel Tarés va comentar que això passava a tot arreu, era molt habitual que a qualsevol poble hi haguessin dos o tres associacions que eren com uns ateneus on hi havia de tot, feien els carnavals, feien teatre, cine. A Cambrils hi havia diversos teatres.
La guerra va trencar la xarxa associativa
Aquesta potent xarxa associativa es va trencar amb lesclat de la Guerra Civil espanyola i, després del conflicte es va refer, però des dun altre context. De fet, va ser lesglésia qui ho va fomentar. Un exemple daixò, segons Tarés van ser els bastoners. Aquests van néixer als anys 20 dins de La Cadira, durant la guerra desapareix el grup i més tard tornen a sorgir com un grup més o menys informal que, amb el suport de lesglésia comencen a aparèixer en alguns festes majors. Uns anys després, el grup va tornar a desfer-se i no es va recuperar fins als anys 60-70. Després de la guerra tot va anar més informal i més lent. Cap als anys 50 i 60 és quan acaben formant-se unes grans entitats com és el cas de la Revista Cambrils, lAssociació dAntics Alumnes de La Salle o la Coral de la Verge del Camí. De fet, després del conflicte el Centre Catòlic va quedar destruït per una bomba, així com El Polvorín que també va quedar destruït.