Es clou el cicle de memòria "Ports, camins i trens" amb la participació de prop de 700 persones
 |
| Foto de grup dels participants en la ruta comentada organitzada el passat 24 de novembre |
Un total de 698 persones han participat en les diferents activitats del cicle "Ports, camins i trens. Cambrils, nus històric de comunicacions" que, des del 3 de setembre al 28 de novembre ha programat làrea de Cultura de lAjuntament a través del Museu dHistòria de Cambrils i lArxiu Municipal de Cambrils. Tot plegat forma part de la línia de recerca i divulgació sobre memòria històrica que ambdues institucions desenvolupen dins de la seva programació anual.
Aquesta ha estat la vuitena edició dels cicles de tardor, que per primera vegada ha comptat amb el suport de lAntena del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili. Les dues darreres activitats del cicle han estat la ruta històrica Dels camins als trens que, diumenge 24 de novembre va comptar amb lassistència de 38 persones, i la cloenda, dijous 28, de lexposició Catalunya bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs a la població civil i a les infraestructures catalanes. Lexposició, produïda pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, ha fet estada a la sala El Pati del Centre Cultural i ha estat visitada per 333 persones.
Els historiadors, geògrafs, arqueòlegs, enginyers i testimonis que han participat en les diferents activitats del cicle dues conferències, dues projeccions de documentals, una jornada de portes obertes i la ruta esmentada han posat sobre la taula un seguit delements que permeten conèixer per què Cambrils sha anat configurant al llarg de la història com a nus de comunicacions, i quines conseqüències ha tingut en cada moment aquesta situació per als cambrilencs.
Algunes daquestes conclusions es poden llegir més àmpliament al número 25 de LArxiu tinforma. Butlletí de lArxiu Municipal de Cambrils, que sha publicat aquests dies coincidint amb el final del cicle. El butlletí té una doble edició virtual i en paper i es pot consultar a la pàgina web de lAMCAM.
Empremtes i conseqüències de les vies de comunicació
Les vies de comunicació que shan anat creant al llarg de la història han configurat sobre el terme municipal de Cambrils una xarxa deixos perpendiculars a la costa els camins que comuniquen amb els pobles propers, les rieres que en el passat susaven com a vies de comunicació i també els petits camins que porten a les diferents finques que sentrecreuen amb altres eixos paral·lels a la mar, que són vies de comunicació a llarga distància com la Via Augusta dels romans, el Camí Reial dèpoca medieval i moderna, la carretera general, la via fèrria des de finals del segle XIX, lautopista des de la dècada de 1970, lautovia des dinicis del segle XXI i, finalment, el Corredor Mediterrani que sestà construint a lactualitat. Sense oblidar que històricament les embarcacions han utilitzat com a llocs darribada i sortida tant la platja (on fa 80 anys es va construir el Port) com lHorta de Santa Maria i la punta de lEsquirol.
Totes aquestes vies han deixat rastres i empremtes en el paisatge de Cambrils, fins i tot aquelles que han desaparegut a causa de levolució històrica i del traçat de nous eixos. Tres exemples són suficients per il·lustrar-ho: la configuració actual dalgunes finques que arrenca de la centuriació del paisatge realitzada en època romana segons ha posat de relleu el projecte Ager Tarraconensis que va exposar larqueòloga Marta Prevosti en la seva conferència, lexistència de la Castlania ledifici que es va construir per controlar el pas dels camins cap a Mont-roig i Montbrió, i que sha restaurat recentment i lefímera línia de telegrafia òptica de la qual en resta actualment la Torre de lEsquirol que es va poder visitar per primera vegada durant el cicle. Alguns daquests rastres com els fragments dels camins a les partides de la Parellada i la Castlania van poder ser observats sobre el terreny durant la ruta històrica Dels camins als trens.
Al llarg de la història, la posició com a nus de tots aquests eixos de comunicacions ha portat fins a Cambrils persones, idees i mercaderies, i ha impulsat la seva transformació. Però també ha comportat servituds continuades manteniment de carreteres, servei de bagatges, pas de tropes - i lha situat en el punt de mira en moments conflictius com el Setge de 1640 o els bombardejos de la guerra civil de 1936-1939.