Toni Badimon: "Les úniques grans produccions cinematogràfiques que es fan és perquè hi ha la televisió al darrere com Atresmedia o Mediaset"
 |
| Toni Badimon, gerent de la Rambla de l'Art Cambrils, va oferir una xerrada ahir al vespre al centre les Basses |
Ahir al vespre, al centre les Basses, el Banc del Temps de Cambrils va organitzar una nova xerrada titulada "El cinema com industrial cultural", a càrrec de Toni Badimon, gerent de la Rambla de lArt Cambrils. En la seva intervenció, Badimon va centrar-se en les tres potes principals que configuren la indústria cinematogràfica: la producció guió, direcció, actors, la distribució com fer arribar les pel·lícules al públic i lexhibició on anar a veure-les.
L'apartat tècnic és clau perquè una pel·lícula funcioni
Quant a la producció, Badimon va explicar que perquè una pel·lícula funcioni, tot ha de funcionar com una peça coral, des del guió fins a la direcció, la producció i la comercialització del producte. En aquest punt va incidir en la importància dun bon guió. Segons va explicar, antigament les grans productores cinematogràfiques tenien un gran nombre de guionistes assalariats, però això va desaparèixer perquè no es podia mantenir. Un guió neix de la idea duna persona que la fa arribar a una productora per tal que faci la pel·lícula. Actualment, els grans guionistes estan a la televisió, per això molta gent està enganxada a les sèries. Al cine no arriben bons guions i de guions originals nhi ha molt pocs. A més, amb el guió és important fer una bona adaptació cinematogràfica. En aquest apartat, Badimon també va destacar que lapartat tècnic és clau per obtenir un bon producte. Una bona realització està en el so i, sobretot, en la fotografia i en la il·luminació. Il·luminar bé és una de les parts més complicades, la llum dóna profunditat i categoria. Per exemple, a les sèries americanes il·luminen molt bé.
"Les tan conegudes Warner, Fox, Disney o Columbia Pictures no són grans productores cinematogràfiques, sinó que basen el seu principal negoci en la televisió"
Pel que fa la producció i distribució, Toni Badimon va explicar que, les tan conegudes Warner, Fox, Disney o Columbia Pictures no són grans productores cinematogràfiques, sinó que basen el seu principal negoci en la televisió. El cinema funciona a través de grans productores independents que acorden amb aquests gran estudis cinematogràfiques que tant coneixem. Quan es diu Warner Bros presenta és perquè és la distribuïdora de la pel·lícula. Cal destacar que la indústria americana és una de les més subvencionades del món, perquè és un dels grans tres pilars econòmics dels Estats Units, juntament amb el tabac i les armes. A nivell europeu, segons va comentar Badimon, també hi ha moltes productores, sobretot a França que treballen amb un sistema força similar a lamericà. A Espanya, poques productores poden fer pel·lícules actualment, no poden invertir. Les úniques grans produccions cinematogràfiques es fan perquè hi ha la televisió al darrere. Ara existeixen els grans grups com Atresmedia (Antena3, LaSexta, etc) o Mediaset (Tele5, Cuatro, etc.). Si no hi participa la televisió no hi ha grans produccions. Recentment tenim lexemple de pel·lícules com Vivir es fácil con los ojos cerrados, Tres bodas de más o Las Brujas de Zugarramurdi. De fet, aquí és on també es fan la competència A3 i Tele5. Sense les televisions no hi ha manera de produir una pel·lícula.
Les televisions han d'invertir un 5% dels seus ingressos publicitaris en cinema
Sobre la inversió de les televisions en cinema, Toni Badimon va dir que: per què inverteixen les televisions si els hi és més rentable fer altres programes com per exemple un Sálvame? Doncs, perquè la llei europea marca que el 5% dels ingressos publicitaris shan dinvertir en distribució o adquisició de pelis europees o espanyoles. La televisió està obligada a invertir. En aquest punt, Badimon va comentar el mal funcionament del sistema dajuts de ladministració pública. Hi ha unes subvencions espectaculars poden arribar a cobrar el 33% del cost de producció, però amb unes condicions trampa. Estableixen que hi vagi un tant per cent despectadors i que el cost de la pel·lícula superi els 2 milions deuros a nivell espanyol o bé 1,5 milions deuros a nivell català, en làmbit de la Generalitat.
Sobre tot el negoci de la distribució, Badimon va afirmar que, si controles la distribució cinematogràfica, controles el negoci. Per això les productores intenten controlar les distribuïdores.