Albert Recasens: "Hem de protegir les corals i les escoles de música, perquè sense educació musical no tenim consciència del que som"
 |
| El cambrilenc Albert Recasens va oferir una conferència, ahir al vespre, al Centre Cultural. L'alcaldessa va presentar l'acte |
El musicòleg cambrilenc Albert Recasens Barberà va protagonitzar, ahir dijous al Centre Cultural, la segona sessió del cicle Veus Cambrilenques amb una conferència titulada De larxiu a lescenari: la tasca de recuperació del nostre patrimoni musical culte. Aquest cicle va néixer lany passat impulsat per lAntena del Coneixement del Campus Extens de la URV i el Museu dHistòria de Cambrils, amb lobjectiu de portar a Cambrils, cambrilencs que treballin en làmbit de la universitat i la recerca. És per aquesta vessant de docent, que Albert Recasens participava al cicle, ja que actualment és professor del Màster de Gestió Cultural a la Universitat Carlos III de Madrid, a més de professor del Màster Interuniversitari de Música Hispana de la Universitat de Valladolid. Anteriorment. També va exercir de professor a les universitats de València i Autónoma de Madrid. Lalcaldessa Mercè Dalmau va ser lencarregada de presentar lacte.
Albert Recasens: Hem destar orgullosos de la nostra música i portar-la fora"
Per començar la seva intervenció, Recasens va voler recordar el seu pare Àngel Recasens, molt conegut per la gent que, ahir, es va donar cita a la sala dactes del Centre Cultural. Molts dels que esteu aquí el vau conèixer i vau gaudir de la seva empenta i qualitat humana. Amb el pare estem vinculats per la sang, però també per la nostra unió amb algunes institucions com lEscola Municipal de Música, la Coral Verge del Camí, el Festival Internacional de Música de Cambrils o La Grande Chapelle, la llavor que em va deixar, va dir. De fet, Recasens va explicar que, actualment, La Grande Chapelle és un conjunt molt dinàmic, el conjunt de música antiga de lEstat que fa més concerts i gires internacionals i, cada any, estrena 4 o 5 produccions inèdites, redescobrint els grans mestres de la nostra cultura musical. Segons va dir Albert Recasens, hem destar orgullosos de la nostra música i portar-la fora. La Grande Chapelle té el seu propi segell discrogràfic, Lauda, en un món que està dominat per les grans discogràfiques. Per això, amb el pare, vam creure que era important tenir un producte propi. De fet, actualment, Lauda té un acord de distribució a més de 40 països.
Recuperació del patrimoni musical culte entre el segle XVI i 1920
Per altra banda, Recasens va explicar que, a banda de músics, a La Grande Chapelle també som científics. O innovem o morim. I a més, som lúnic conjunt a Europa que té un acord amb el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Tractem de fer un producte únic i exclusiu. La nostra tasca se centra en la recuperació del patrimoni musical culte entre el segle XVI i 1920, amb el fil conductor daquella música clàssica que es feia a les capelles de les catedrals, als palaus, a les sales de concerts de la burgesia. És una música que està oblidada i no som conscients del gran patrimoni que tenim. Això, al pare i a mi ens semblava gravíssim i daquí es va fundar La Grande Chapelle. Crec que hem de protegir les corals, les escoles de música, perquè sense educació musical no tenim consciència del que som. És el nostre patrimoni i sestà perdent. A les comarques tarragonines, el repertori clàssic segueix als arxius i no som conscients daquesta riquesa. Tal com va comentar Recasens, en la nostra tasca som una mica aventurers i descobridors. La feina del musicòleg és la dun expert científic que estudia la música, les partitures, els documents musicals, els instruments, la iconografia, els museus de la música, els tractats dels teòrics de lèpoca.
La biografia d'Albert Recasens
Albert Recasens nascut a Cambrils el 1968, va iniciar els seus estudis musicals sota la direcció del seu pare, el pedagog musical i director Àngel Recasens, a lEscola de Música de Cambrils i al Conservatori de Vila-seca. Va perfeccionar els seus coneixements (piano, direcció, cant coral, història de la música...) a lEscola de Música de Barcelona, Conservatori de Brujes (Bèlgica) i Reial Conservatori de Gant (Bèlgica). Paral·lelament va centrar-se en la pedagogia musical assistint a numerosos seminaris, però sobretot va cursar la carrera de musicologia a la Universitat Catòlica de Lovaina. És doctor en musicologia per aquesta universitat belga amb una tesis sobre la música escènica madrilenya del segle XVIII. A partir de llavors, combina la pràctica musical, la gestió i la investigació musicològica, convençut que cal esforç interdisciplinar i compromís, per a divulgar el patrimoni musical oblidat.
Àngel Recasens funda La Grande Chapelle, l'any 2005
En el camp de la recerca ha publicat articles musicològics en revistes i enciclopèdies, moltes dàmbit internacional, i ha realitzat ledició crítica de diferents reculls de música antiga espanyola. Igualment, ha estat membre de projectes dinvestigació sobre la tonadilla escènica (Universidad Autónoma de Madrid), Red Sólo Madrid es Corte i Aula Música Poética (Universitat de Barcelona).
Lany 2005 va iniciar, juntament amb el seu pare, un ambiciós projecte de divulgació del patrimoni musical espanyol amb la fundació del conjunt La Grande Chapelle i del segell discogràfic Lauda, que culminen tot un procés de recuperació, des de la investigació científica dexcel·lència fins a la interpretació musical. Des de llavors, ha donat a conèixer obres inèdites de compositors dels segles XVII i XVIII a través destrenes o primeres gravacions mundials. És així com La Grande Chapelle, Lauda i la seva col·lecció Música Poética, han estat considerades pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), com a paradigma de transferència del coneixement a lentorn socioeconòmic en làmbit de les Humanitats i les Ciències Socials.
Direcció artística de La Grande Chapelle des de 2007
A lagost de 2007, Albert Recasens va assumir la direcció artística de La Grande Chapelle. Des daleshores ha dirigit nombrosos concerts tant de polifonia com de música barroca, on destaquen els oferts a lAuditorio Nacional de Madrid, a la Cité de la Musique de París, al OsterKlang-Festival de Viena i al Festival Internacional Cervantino de Mèxic. Entre les estrenes de música teatral, sha de destacar lautosacramental La Paz Universal de Calderón de la Barca a la Semana de Música Religiosa de Cuenca i lòpera Compendio sucinto de la revolución española (1815) de Ramón Garay, a Úbeda. Entre les gravacions recents per a Lauda, figuren el CD dedicat a les misses dAlonso Lobo i la reconstrucció de la Festa de Pasqua a la Piazza Navona de Roma en temps de Tomás Luís de Victoria.