Opinió

“Lus otrus”

El passat 18 de novembre durant la vuitena jornada de la lliga territorial catalana de futbol sala, el Can Vicenç FS de Salou s’enfrontava amb el CECR Cambrils. El partit es va suspendre i va ser ajornat fins al passat 29 de desembre. Desconec qui va guanyar o si el partit es va ajornar novament, però em sobta l’existència d’un equip cambrilenc en el grup 2 de la lliga territorial i més si tenim en compte que cap mitjà local s’ha fet ressò últimament dels seus progressos. Les coses al CECR Cambrils no li van gaire bé, de fet durant la tretzena jornada es trobava en fase de descens, al quinzè lloc de la classificació amb només sis punts. Dels onze partits jugats havia perdut en 9 ocasions i només n’havia guanyat dos. El Can Vicenç Salou anava encara pitjor, per sota del Cambrils amb tan sols 2 punts i cap victòria.

Si consultem la seva pàgina web trobem informació de tota mena: resultats, alineacions, classificacions, fotos dels jugadors... però hi ha alguna cosa que no lliga. En primer lloc la foto de la plantilla, que sembla més aviat feta en un paratge muntanyós. Sempre podem pensar que es va fer fora del poble aprofitant un partit jugat fora de casa. La segona sorpresa esdevé mirant les cares dels jugadors: xiquets, no conec ningú! Però penso entre mi, com aquest poble s’ha fet tan gran potser es tracten de noves generacions amb qui no tinc contacte. Mogut per l’interès premo un botó amb la paraula Cambrils i transcric literalment el que em trobo: ‘Cambrils és un petit poble del Solsonès on juntament amb 8 pobles més formen el municipi típicament rural d’Odèn, que té una extensió territorial d’uns 115 quilòmetres quadrats i una població de 278 habitants”. Després de llegir aquestes ratlles vaig tenir la mateixa sensació que veient la pel·lícula de fantasmes de l’Alejandro Amenábar. Recordo aquella sensació de neguit, assegut a la butaca del cinema, tot veient que hi ha alguna cosa en la trama que no lliga, no acabes de treure’n l’entrellat fins al final, quan et quedes amb la cara de pàmfil davant una sorprenent revelació. Doncs amb el CECR Cambrils m’ha passat una cosa semblant, sí, nois i noies, aquests també són ‘Lus otrus’.

La Revista Cambrils va editar fa uns quants anys un extens reportatge del Cambrils del Solsonès. Recordo que un grup de redactors vam pujar fins allí per conèixer el poble i els seus paratges. Ens va rebre l’alcalde d’Odèn, que ens va fer d’amfitrió en tot moment acompanyant-nos a visitar la petita església romànica de la Mare de Déu del Remei adjacent al gairebé desaparegut castell de Cambrils. Aquesta construcció està situada al cim d’un imponent tossal i va ser construïda el segle XI. També cal destacar l’església de Sant Martí de Cambrils, la bonica caiguda d’aigua de la font del Racó i les restes de diversos molins i salines. Com a festes populars pròpies del Cambrils del Solsonès, tenim el 15 de maig, Sant Isidre, amb la popular benedicció de tractors i la Festa Major de la Mare de Déu del Roser el primer diumenge del mes d’octubre. Com a producte propi d’Odèn cal destacar les patates que els cambrilencs d’allà dalt anomenen trumfos. El perquè de l’existència d’un Cambrils al Solsonès el deixem per als historiadors, però una teoria afirma que el nom actual de la nostra població podria tenir els seus orígens allà dalt. Us recomano que aquest estiu visiteu l’altre Cambrils, els paratges d’Odèn són molt bonics, amb molta natura i art romànic. Si abans voleu prendre mostra visiteu el recull de fotografies de la web de l’equip de futbol sala CERC Cambrils.

www.cecr-cambrils.com

Jordi Moreno és enginyer informàtic