Quan algú fugi de manera evident d'una situació o d'un lloc perquè s'hi sent foragitat i mal rebut podria fer-se servir aquesta dita, dient que va marxar que li anaven les pedres pels turmells. El paral·lelisme el trobaríem en la imatge d'algú que fuig apedregat i la primera part del cos que tocarien les pedres serien els turmells.