Qui l'oli remena, els dits se n'unta.

Aquesta frase popular, força estesa, ens mostra la desconfiança irònica cap a aquelles persones amb poder de decisió sobre operacions importants, normalment de connotacions econòmiques i com sempre obtenen alguna compensació no prevista,  alguna informació privilegiada o algun tracte de favor.

Estar en flor i bajoquina.

En el procés de creixement de les bajoqueres, hi ha una època en què la planta està entre la floració i l'aparició de la bajoquina el que serà el fruit, la bajoca. S'usa aquesta frase quan es pregunta per la salut d'algú i per no explicar-ne massa el detall i una mica per fugir d'estudi es respon amb flor i bajoquina.
"Com estem?
Mira, amb flor i bajoquina."

L'arròs fa el ventre gros.

Aquesta dita s'utilitza quan es serveix un plat d'arròs i fa referència als suposats efectes que genera la seva digestió.
Existeix una versió que hi afegeix i la panxa llisa no cal camisa.

Tenir les orelles a adobar.

Aquesta dita es fa servir irònicament quan algú sordeja o no sent allò que li diuen, per distracció o per conveniència, i sovint es fa servir en forma interrogativa: Que tens les orelles a adobar? Aquesta expressió recull l'ús d'adobar com a sinònim d'arreglar, que es va perdent en detriment d'aquest últim verb.

Qui no sega, no espigola.

Aquesta frase s'utilitza per indicar que un no pot obtenir tot allò que volia i s'ha d'acontentar amb menys o amb allò que és més fàcil d'obtenir.

Tenir un os a l'esquena.

Es fa servir aquesta expressió quan ens referim a una persona que no li agrada gaire treballar, que és un gandul.

Li falta un bull com a les guixes.

Es fa servir aquesta expressió quan ens referim a una persona que no hi és tota, que mostra un cert grau d'immaduresa en alguns moments o en algunes situacions.

Aixecar la llebre.

Aquesta expressió s'utilitza quan volem despertar l'atenció sobre un afer fent, així, que d'altres puguin aprofitar-se'n.

Déu dóna pa a qui no té dents.

Aquesta expressió s'utilitza quan algú té una cosa de la qual no pot o no sap gaudir i de la qual algú gaudiria però no la té. Aquesta dita mostra que sovint resulten més afavorides persones que ja són prou afortunades.

Agafar amb els pixats al ventre.

Es fa servir aquesta expressió per demostrar sorpresa davant d'un fet o una situació sobtada que, en cap cas, ens esperàvem.

És per donar-li menjar a banda.

Aquesta frase es fa servir en una situació en que hi ha una persona poc sociable, o bé amb un comportament diferent a la resta.

Més val tenir un veí a la porta, que un parent a Mallorca.

Aquesta expressió es fa servir quan, en cas de necessitat o d'urgència, pot ser de més ajuda el teu veí que no pas un parent que visqui molt lluny.