Semblar l'escapat del llop.

Descripció d'algú que fem que té molta pressa i que corre atabalat perquè fa tard a algun lloc, com si el perseguís un llop.

Sortir del foc i caure de les brases.

Fem servir aquesta expressió quan volem fer notar que anem de mal en pitjor. Que hem sortit d'una situació complicada i hem entrat en un altre encara pitjor.

Més val un dia més de coneixement que de vida.

Sovint, al final de la vida es produeix una dicotomia entre els que arriben amb el cap clar però la resta de la salut malmesa o els que arriben amb bona salut però han perdut el raonament i la memòria. La dita es posiciona a favor de tenir més dies amb el coneixement intacte. 

La llengua sempre va a cavall i no es cansa.

L'expressió es refereix a aquelles situacions en que algunes persones acostumen a parlar molt i molt, sense arribar a conclusions clares. També s'utilitza quan parlar de segons quins temes o de quines persones, es fa de manera gratuït, sense consideracions ni objectivitat.

Trobar-ho tot cagat i pixat.

Quan algú és molt primmirat i molt exigent en la feina dels altres pot arribar a límits que sobrepassen la lògica i el respecte, i acabar sent molt repel·lent. En aquestes situacions es fa servir una expressió tan escatològica com "ho troba tot cagat i pixat"en referència que algú no troba res bé.

Meitat en quartos meitat en calderilla.

Quan es vol exigir a algú que pagui en metàl·lic alguna adquisició, es pot fer servir aquesta expressió, que deixa clar que no s'acceptarà cap altre tipus de mode de pagament que no sigui diner en efectiu.

Fer Momus.

Momus es un llatinisme que significa ridiculitzar o enriure-se'n dels altres. Procediria de la mitologia grega i del déu Momo, referent de la ironia i el sarcasme. A Cambrils, encara podem sentir aquesta expressió i s'utilitza quan ens referim a que els nens fan ganyotes o treuen la llengua en actitud de mofa.

Déu dóna faves a qui no té queixals.

Aquesta dita s'utilitza quan ens referim a algú que té mitjans per fer alguna cosa però no els utilitza perquè no sap com fer-ho, no en té la capacitat o bé no ho necessita. Per contra, també s'utilitza per comparació quan algú en trauria partit a alguna cosa però no disposa dels mitjans. Trobem expressions similars com "Déu dóna pa a qui no té dents".

Besar l'estola.

L'estola és l'ornament de roba que els sacerdots porten rodejant i penjant a banda i banda del coll, i que utilitzen en diferents litúrgies cristianes. L'acte de besar l'estola del mossèn suposava el reconeixement a l'autoritat cristiana i la importància superior del representant religiós. En sentit figurat, significa haver de claudicar davant una altra persona o situació.

Anar les pedres pels turmells.

Quan algú fugi de manera evident d'una situació o d'un lloc perquè s'hi sent foragitat i mal rebut podria fer-se servir aquesta dita, dient que va marxar que li anaven les pedres pels turmells. El paral·lelisme el trobaríem en la imatge d'algú que fuig apedregat i la primera part del cos que tocarien les pedres serien els turmells.

Semblar un cap de riera.

Una de les imatges que té més impactant una rierada sembla que és quan comença a baixar per la llera i es pot observar l'inici de l'avinguda d'aigües, el que s'anomenen cap de riera. El cap de riera s'ho emporta tot per davant amb molta violència i s'utilitza com comparació, real o figurada, a través de la dita "semblar un cap de riera" amb algú o alguna acció que ho destrossa tot als seus peus. 

Trobar-ho tot cagat i pixat.

Quan algú és molt primmirat i molt exigent en la feina dels altres pot arribar a límits que sobrepassen la lògica i el respecte, i acabar sent molt repel·lent. En aquestes situacions es fa servir una expressió tan escatològica com "ho troba tot cagat i pixat"en referència que algú no troba res bé.