Maneta al vidre.

Fem servir aquesta expressió quan donem tota la potència a la màquina de l’'embarcació.
Exemple:
"–Que aneu amb molta marxa?
–Qui, naltros? Maneta al vidre!"

Quién te ha hecho palangrero?

Quan algú està fent una feina manual i no se'’n sap sortir, o sigui, no sap com fer-ho, i un altre el substitueix en el lloc.
Exemple:
–"Surt d'’aquí, ja ho faig jo!
L'’altre se'’l mira de reüll i, fent moviments amb el cap, remuga:
–"Quién te ha hecho palangrero?"
 

Veure-li el fòlio.

Fem servir aquesta expressió per concretar si és mascle o femella. El fòlio d'’una barca és l’'equivalent a la matrícula d'’un cotxe.

 

Voto a la “malcamí”.

És l'’abreviatura de “voto a la Mare de Déu del Camí”. Aquesta expressió la fem servir quan ens referim a un fet extraordinari, quan ha passat alguna cosa grossa o fora del que és normal.
Exemple:
"–Què ha passat?
–Hem perdut l’'art! Voto a la “malcamí”!"

Prendre volta a la revessa.

Fem servir aquesta expressió quan parlem d'’algú que és molt tossut o que està enfadat.
Exemple:
–"Què li passa?
–No ho sé! Té la volta a la revessa."

 

Fotre l'’ham (a algú).

Vol dir avisar algú.
Exemple:
–"Vols dir que s'e’nrecorda, el Joan, que teníem reunió?
–No pateixis, que vaig a fotre-li l’'ham."

 

Punto largo y buen tirón es prueba de buen remendón”.

Es diu quan es fa un forat a la xarxa, sent a la mar, i s’'ha d’'apuntar perquè la xarxa ha de tornar a anar a l’'aigua. Quan s'’apunta un forat es pot fer entretenint-s'’hi i anar fent malla per malla o fer passades més llargues, cada dues o tres malles, llavors es diu punto largo, és a dir, puntada llarga.

Al llum, pum i a la vaca, caca.

Aquestes són les dues pesqueres principals i vol dir que tant en un lloc com en l’'altre hi ha dificultats, especialment que en totes dues pesqueres costa molt de guanyar diners.

 

La calma de Don Juan de Austria.

Es diu quan fa molta calma i no es vol que en faci. Don Juan de Austria es dirigia a una batalla i hi havia tanta calma que no es movien de lloc; va decidir treure els pals i les botavares dels bastiments per fer-ne rems i així arribar més aviat a la batalla. Després se li va girar la truita i a l'’hora de fugir, quan ja hi havia vent, no tenia veles.

 

Xap dalt.

Quan cau el sac damunt de coberta, segons el volum de peix que hi ha dintre, fa un soroll o en fa un altre. Quan hi ha molt poc peix, l'’únic soroll que se sent és el de l’'aigua esquixant la coberta.
Exemple:
–"Com ha anat això?
–Res de res, hem fet xap dalt!"

Fer el sorell.

Fer-se el despistat, dissimular, desentendre’'s del tema i fer veure que no ho sents.

 

Vol i volet.

Es diu quan un bastiment (d'arrossegament) pesca tota la jornada en el mateix lloc, o sigui que repeteix el mateix vol.
Exemple:
"–On anireu?
–Naltros a la mateixa! Vol i volet."