Hauràs de treure el carro.

Treure el carro es deia abans quan trèiem la barca al varadero. Es ficava la barca en uns ralls, i es treia de l’'aigua per poder netejar-la pels fondos, treure el “caragolillo” i les algues incrustades en el casc. Quan algú porta els cabells molt llargs i li volem insinuar que se’ls hauria de tallar, fem servir aquesta expressió.
Exemple
"–Xec! Vols dir que no hauries de treure el carro?"

 

Anar més perdut que Empúries.

Li diem a algú que no se n’'assabenta de res, que no sap de què parla, que va perdut en el tema.
Exemple:
–"Que ha canviat de barcada el Ramon?
–Ves! ja fa més de tres mesos.
–No sabia res.
–Vas més perdut que Empúries."

 

Gatvaire!

Fem servir aquesta expressió per dir-li a algú que és un pillo, que va de llest, o que la sap llarga. El gatvaire és un peix semblant al gat però més gran.
Exemple:
"–Xec, això és meu!
–És teu? No ho sabia.
–Ai, gatvaire!"

 

No és pas l’'home ni és pas la canya, és l’'esquer el que els enganya.

Vol dir que sense esquer no pesques res, per molt bon pescador que un sigui i molt bona sigui la canya.

 

La mar, al mariner més vell posa en perill la pell.

Vol dir que per molta experiència que tingui una persona, la mar no té amics ni parents.

 

Si vols aprendre a resar, vés a pescar.

Quan fa fort temporal hi ha cops que la teva vida corre perill, i és llavors quan et recordes de Déu.

 

Esquitxa!

“Esquitxar” vol dir donar o tornar a algú alguna cosa que no és nostra.
Exemple:
"–Xec, encara em deus els quartos que et vaig deixar! Vinga, esquitxa!"

Vent de llebeig dóna mareig.

El vent de llebeig baixa de mar cap a terra, creant un onatge que de vegades pot arribar a temporal. És una mar apaciguada que provoca mareig.

 

Lluna nova, peix al cove.

Que pesquis més o menys depèn de molts factors, deixant a part la vàlua del patró; els corrents marins influeixen molt en el volum de captures, si hi ha un bon corrent s'’agafa més peix, però un dels factors que influeixen més és la lluna, els canvis de lluna nova acostumen a donar força pesquera.

 

Pelar la rajada.

“Pelar la rajada” vol dir ‘anar de cos’ o ‘fer de ventre’.
Exemple:
–On és el Joan?
–Pelant la rajada!
Antigament a les barques no hi havia vàter i havies de fer de ventre traient el cul per l’'orla; la cosa es complicava si hi havia temporal de mar i vent, i, a més a més, anaves claret.

 

Plantar la quilla.

Per construir una embarcació el primer pas a fer és plantar la quilla; la quilla és la columna vertebral d’'una barca. Diem “plantar la quilla” quan algú deixa prenyada la seva dona, o sigui que fa el primer pas.

 

La xitxarra que t'’aguanta.

Aquesta frase és de les més famoses, aquella que tothom fa servir, però que la gent no sap ben bé què significa, o sí.
Una xitxarra en el vocabulari de l’'argot mariner cambrilenc és un cony, una figa, una ganya, els d’'eduació sexual en dirien una vulva, òrgan sexual femení.
Després d'’aquestes descripcions tan evidents, crec que aquesta frase no necessita traducció.