Tenir la volta a la revessa.

Fem servir aquesta expressió quan parlem d’'algú que és molt tossut o que està enfadat.
Exemple:
–"- Què li passa?
–- No ho sé! Té la volta a la revessa".

Fotre l'ham (a algú).

Vol dir avisar algú d'alguna cosa.
Exemple:
"- –Vols dir que s'e’nrecorda, el Joan, que teníem reunió?
–- No pateixis, que vaig a fotre-li l'’ham."

 

Punto largo y buen tirón, es prueba de buen remendón.

Es diu quan es fa un forat a la xarxa, sent a la mar, i s'’ha d'apuntar perquè la xarxa ha de tornar a anar a l’'aigua. Quan s'’apunta un forat es pot fer entretenint-s’'hi i anar fent malla per malla o fer passades més llargues, cada dues o tres malles, llavors es diu punto largo, és a dir, puntada llarga.

Al llum pum i a la vaca, caca.

Aquestes són les dues pesqueres principals i vol dir que tant en un lloc com en l'’altre hi ha dificultats, especialment que en totes dues pesqueres costa molt de guanyar diners.

La calma de don Juan d'Àustria.

Es diu quan fa molta calma i no es vol que en faci. Don Juan d'Àustria es dirigia a una batalla i hi havia tanta calma que no es movien de lloc; va decidir treure els pals i les botavares dels bastiments per fer-ne rems i així arribar més aviat a la batalla. Després se li va girar la truita i a l'hora de fugir, quan ja hi havia vent, no tenia veles.

Xap dalt.

Quan cau el sac damunt de coberta, segons el volum de peix que hi ha dins, fa un soroll o en fa un altre. Quan hi ha molt poc peix, l'únic soroll que se sent és el de l'aigua esquixant la coberta.
Exemple:
- Com ha anat això?
- Res de res, hem fet xap dalt!

Fer el sorell.

Fer-se el despistat, dissimular, desentendre's del tema i fer veure que no ho sents. 

Exemple: "Quan no li interessa una cosa, es fa el sorell."

Vol i volet.

Es diu quan un bastiment (d'arrossegament) pesca tota la jornada en el mateix lloc, o sigui, que repeteix el mateix vol.
Exemple:
"- On anireu?
- Naltros a la mateixa! Vol i volet."

Les sépies s'aterren.

Dels esternuts en diem sépies. Les sépies quan estofen sembla que esternudin. És per això que quan algú es fa uns quants esternuts seguits exclamem:

"- Les sépies s'aterren."

Embarcar-se.

Vol dir pujar; embarcar-se és pujar a la barca, però entre els mariners fem servir aquesta frase per a d'altres accions. Un mariner no puja al cotxe, s'hi embarca.
Exemple:
- Que algú ha portat el cotxe?
- Sí, jo. Vinga, va, embarqueu-vos!
 

Petar pel suro.

Fem servir aquesta expressió quan advertim a algú que ens està molestant, que si no calla cobrarà (li pegarem).
Exemple: "- –Petaran pel suro, eh?"
També l’'apliquem en picabaralles entre diferents individus.
Exemple: "- –Van estar dues hores discutint..."
- –I què va passar al final?"
- –Van petar pel suro!"

 

Allà va!

Aquesta expressió és molt corrent, la fem servir en moltes situacions, sobretot com a exclamació. 

Exemples:

"- “Allà va ell!” (quan algú s’'excedeix en alguna cosa). 

- “Allà va!” (allargant la a final una bona estona, en situació còmica).