L'’engany del rap.

Els raps s'’amaguen sota el terra del fons marí amb la boca oberta i fan sortir d’'entre la sorra com a dues antenetes que es belluguen i sembla que siguin dos peixets que neden. L'’engany és mortal perquè quan s’'acosta algun peix al parany, el rap tanca la boca plena de dents punxagudes i ja està llest. Diem “m’'has fet l’'engany del rap” quan ens fiquen en un parany, és a dir, en una situació sense sortida.
 

Mal se pugui negar el món i la bola.

Aquesta és una expressió de lament o resignació. Negar la bola és quan les boles que es posen als arts d'’arrossegament (bous) per donar-li alçada a la sàrcia s'’enganxen o es passen per baix el plom i llavors no suren.
Exemple:
–Què ha passat?
–Hem perdut l'’art!
–Mal se pugui negar el món i la bola!

 

Agafar (algú) amb els pixats al ventre.

Vol dir que ens han sorprès, que no ens ho esperàvem, sobtadament.
Exemple:
—Ja ets aquí? Encara no estic, m'’has agafat amb els pixats al ventre.
 

Aferrar-se l’'arròs (a algú).

Fem servir aquesta expressió quan algú s'’adorm i, en conseqüència, arriba tard a bordo.
Exemple:
—Que heu sortit tard?
—Sí, noi! Al xato se li ha aferrat l'’arròs!

 

Amb el peix que hi ha a la mar i mos ha tocat la salpa.

La salpa és un peix d'’escata poc apreciat. No té preu al mercat i podríem dir que és dels peixos de més baixa qualitat. Diem aquesta expressió quan ens toca el pitjor.
–"Botua…! Aquest ens envia el mecànic!
–Amb el peix que hi ha a la mar i mos ha tocat la salpa."

De porc i de senyor se n'’ha de venir de mena.

Aquesta frase és el mateix que dir “cadascú el que sap fer”.
Exemple:
"–Li vaig dir que remendés un forat i ha fet un desastre.
–D’'on li ha de venir? De porc i de senyor se n’'ha de venir de mena.

 

No sé de nota, però sé caçar l'escota.

L’'escota és la corda que subjecta l’'angle posterior i inferior de la vela.
Fem servir aquesta expressió quan ens trobem que no sabem fer una determinada cosa.
Exemple:
–Això està malament, que no ho saps fer?
"–Jo no sé de nota, però sé d’'escota".

 

“Barca parada, no gana nada”.

Vol dir que si la barca no surt a pescar (per avaria o per altres motius), no hi ha captures i, per tant, no es fan diners.

Al pescador de canya i al moliner de vent, no els cal pas notari per fer testament

Vol dir que tant l'un com l'’altre són pobres i no tenen diners ni propietats.

 

Aclarir palangres.

Aclarir un tema, posar-se a parlar dues persones per arribar a un acord. Solucionar temes pendents.
Exemple:
–Hem de parlar de la festa de Sant Pere.
–Quedem per demà i aclarim palangres!

Cada peix fa sa mola.

Cada persona es fa la seva colla de gent, cadascú es relaciona amb la gent de la seva condició; es diu amb similitud als peixos que s’'ajunten per espècies.
"Cada peix fa sa mola".
 

Passar una mal tràngol.

Vol dir passar un mal moment per alguna situació en concret, estar angoixat, una mala ratxa.
Exemple:
–Se'’l veu trist, l’'Anton.
–Sí, noi! Està passant un mal tràngol per culpa de sa filla.