Fer la petita patota.

Fer trampes, fer embolics, fer una mala jugada.

Cadascú a casa seva baixa les escales com vol.

Expliquen que un capellà va relliscar per les escales de casa seva aparatosament. Una dona que passava per allí i ho va veure va exclamar: "Mossèn, mossèn, que li ha passat?".  Aquest, enfadat, li va respondre: "Cadascú a casa seva baixa les escales com vol!" Fem servir aquesta expressió per justificar-nos quan algú ens demana explicacions de per què fem les coses d'una manera i no d'una altra.  

Fills de gats cacen rates.

Utilitzem aquesta dita quan ens referim al fet que la descendència d'una família ha heretat les bones o les males arts dels seus avantpassats. Seria com dir, en resum, que els fills o filles s'assemblen als pares o a les mares, no només físicament, sinó, també en les seves maneres de fer.  

No facis el ruc que la palla va cara.

Utilitzem aquesta expressió per avisar algú, sovint la canalla, que les conseqüències de les seves accions poden tenir efectes negatius.

Dos galls en un galliner no canten bé.

És sabut que dos galls en un mateix galliner mai es portaran bé. Fem servir aquesta expressió quan dues persones entren en conflicte al voler exercir alhora la seva influència sobre la resta.

Sol de març, cent anys a la cara.

Utilitzem aquesta expressió per indicar que prendre el sol durant el mes de març pot deixar-nos morenots o fins i tot arribar a cremar-nos. El sol durant aquest mes de l'any, sembla que no crema però apreta força.

Quan era mort lo combregaven

És costum dins de la fe catòlica confessar i combregar les persones moribundes abans de morir. Utilitzem aquesta expressió per descriure aquells remeis que arriben tard.

Qui espera, delera.

Aquesta frase juga amb la consonància rítmica de les seves últimes paraules. Delerar és esperar amb ànsia algun esdeveniment. Utilitzem aquesta expressió per indicar que amb la confiança de l'arribada d'un esdeveniment positiu suportem les dificultats actuals. Els pessimistes fan servir l'afegitó "i al final desespera".

Estar cloc i piu.

Utilitzem aquesta expressió quan algú està malaltís i no s'acaba de trobar del tot bé, ja que en aquest estat de salut, hom no té ganes de fer res.

Qui no ha de morir tot ho passa.

Totes les adversitats que ens podem trobar durant la nostra vida es poden arribar a superar menys la mort.

Plorant i rient es fa gran la gent.

Els moments bons i dolents que ens depara la vida ens ajuden a forjar-nos com a persones.

No tenir casa per a més mobles.

Utilitzem aquesta expressió quan ens referim al fet que algú va molt ocupat i no dóna a l'abast amb tanta feina.