N'hi ha més a plegar que a fer-ne caure.

Aquesta expressió es fa servir per denotar que una feina està mal repartida o mal organitzada, com en el cas de la recollida de garrofes en què es imprescindible que abans de plegar-les es batin (facin caure).

De pagar tu a pagar jo, quantes me'n fotria.

Aquesta expressió es fa servir per indicar la diferència d'actitud que una mateixa persona pot arribar a tenir pel fet d'haver de pagar-se una cosa o que l'hi pagui un altre.

Dels parents i els amics es treuen quartos.

Quan un té un negoci, sap que moltes vegades, sobretot als inicis de posar-lo en marxa, els millors clients són els familiars i els amics. El botiguer o l'empresari no hauria de patir perquè els seus parents més propers se'n vagin a fer les despeses més importants a la competència, sempre li seran lleials. En principi, clar.
A més el botiguer ho té tot a favor perquè sap que els familiars compraran confiadament sense ni preguntar el preu, guiats pels seus bons consells i la seva proximitat. El preu se'l trobaran quan la compra ja estigui embolicada.

Arbre vell i trasplantat, més aviat mort que arrelat.

L'experiència ens recorda que trasplantar arbres grans i que porten molts anys situats en el mateix lloc, comporta un elevat perill a que l'arbre no superi el trasplantament i acabi morint.
Aquesta dita es fa servir també de manera metafòrica per explicar la situació, que es dóna a vegades, quan es trasllada del domicili on ha viscut molts anys a una persona gran, i empitjora el seu estat d'ànim o de salut.

Càntir nou fa l'aigua més fresca.

Utilitzem aquesta expressió per transmetre la percepció que una cosa nova sempre funciona millor que una de vella. Exemple d'això són els càntirs nous que segons la dita, sembla que refresquin més que no pas els vells.

Val més fer-les que manar-les.

Aquesta expressió es fa servir quan estàs cansat de demanar alguna cosa a una persona que tens aprop teu i no et fa cas. Això seria cas, per exemple, demanar sucre a algú que el té a la vora i finalment haver d'aixecar-te tu mateix a buscar-lo.

Anar a hora de vilero.

Aquesta dita, lluny de la desqualificació i el fonament de la diferència entre persones i barris de Cambrils, és un bon exemple del ric patrimoni oral cambrilenc, mai prou valorat. Els termes mariner i vilero formen part de la identitat cambrilenca i són utilitzades de manera col·loquial i no tenen i no tene què ser entesos com a pejoratius.

Aquesta dita s'utilitza sobretot a la platja i es fa servir quan algú arriba tard a algun lloc o ens hem retardat en l'horari d'alguna activitat. L'origen, possiblement, es degui a les activitats de mariners i vileros, mentre els primers sempre havien de ser a l'hora en punt a la barca si no volien quedar-se a terra, els segons no tenien un horari tan estricte.

Ha begut de tots els xolls.

Aquesta dita, de connotacions pejoratives, s'utilitza per fer referència a algú que ha provat moltes coses i no s'ha establert d'una manera duradora al cap. El seu ús més habitual, però, fa referència a aspectes sentimentals i es fa servir per denotar que algú ha tingut moltes parelles i no acaba sent perdurable cap de les seves relacions. La dita conté una paraula molt característica del vocabulari cambrilenc, xoll, sinònim de toll o bassal, i l'expressió té la seva inspiració, segurament, en els animals que beuen l'aigua acumulada en els xolls.  

Sembla que no puguis pondre.

Quan una persona no para de moure’'s i sembla que no pugui estar quiet ni un sol moment, perquè està nerviós, inquiet o impacient o no troba alguna cosa, se'’l pot advertir d’'aquesta situació dient-li que sembla que no pugui pondre, una acció, la de pondre les gallines, que dóna una imatge d’'estar-se quiet i moure'’s el mínim possible.
​

Qui l'oli remena, els dits se n'unta.

Aquesta frase popular, força estesa, ens mostra la desconfiança irònica cap a aquelles persones amb poder de decisió sobre operacions importants, normalment de connotacions econòmiques i com sempre obtenen alguna compensació no prevista,  alguna informació privilegiada o algun tracte de favor.

Vesteix un bastó i semblarà un senyor.

Aquesta dita es fa servir per indicar que el vestuari és una part molt important de la percepció que es té d'’una persona. En aquest cas la dita afirma que si vestim bé un bastó pot semblar, fins i tot, una persona elegant.

Estar entre flor i bajoquina.

En el procés de creixement de les bajoqueres, hi ha una època en què la planta està entre la floració i l’'aparició de la bajoquina –el que serà el fruit, la bajoca–. S'’usa aquesta frase quan es pregunta per la salut d'algú i per no explicar-ne massa el detall i una mica per fugir d'’estudi es respon “amb flor i bajoquina”.
—Com estem?
—Mira, amb flor i bajoquina.