Ja pots xiular, si l'ase no vol beure

Aquesta dita s'utilitza quan per molt que manem o recomanem fer una cosa, si la persona a qui ens dirigim no en té la intenció o no ens fa cas, no hi haurà res a fer. El seu origen cal buscar-lo en el costum que tenien els traginers de xiular per fer beure el bestiar quan estaven a prop d'un corrent d'aigua.

Ha calgut Poblet i Santes Creus

L'expressió "Ha calgut Poblet i Santes Creus", s'utilitza al referir-se a les dificultats que s'han hagut de superar per tirar endavant alguna activitat o alguna feina, plena d'esculls insospitats i en la qual s'han esmerçat moltes energies. Aquesta dita és una al·lusió a l'esforç sobrehumà que va representar en el seu dia l'edificació d'aquests dos cenobis cistercencs, fundats a Catalunya en la mateixa època. També es fan servir altres variants d'aquesta dita com és "Necessitar Poblet i Santes Creus" o bé "Remoure Poblet i Santes Creus".

El que no mata engreixa

Es fa servir aquesta dita amb temes relacionats amb el menjar. Quan, per exemple, consumim un producte que té una data de caducitat ja passada o que es troba en un dubtós estat de conservació o de presentació, utilitzem aquesta expressió, a la qual moltes vegades s’hi afegeix allò de “i si no fa créixer”. De manera metafòrica també es fa servir aquesta dita amb temes
relacionats amb la superació de moments difícils que a una persona li toca passar en un moment determinat de la seva vida.

Què hem de fer? Vendre la casa i anar al lloguer

Es fa servir aquesta expressió quan no se sap ben bé què fer, ni què respondre, ni cap on anar davant d'una situació concreta. També es fa servir en el sentit de resoldre o liquidar una situació concreta davant d'alguna adversitat.

De Joans, Joseps i ases n'hi ha per totes les cases

Refrany força popular i que ja no té gaire vigència actualment. Ens evoca una època, no fa tampoc massa anys, en què els noms de Joan i Josep, principalment, i algun més com podria ser Pere o Anton, eren els més comuns pel qual fa a homes. Una època en què, també, els ases i les mules eren els animals emprats per les feines agrícoles i n'hi havia pràcticament a totes les cases. Tot això ja ha canviat i força, tant pel que fa als noms més habituals que es posen avui en dia com pel canvi generalitzat de les activitats laborals.  

Tenir molts melics per lligar

Aquesta dita la sentirem a algú que va molt atabalat perquè té molts temes a solucionar. Ja siguin encàrrecs, feines o situacions complicades, quan s'acumulen unes quantes tasques a superar, es diu que un té mols melics per lligar, és a dir, que cal que s'espavili per anar enllestit els temes pendents. 

Semblar els "Nandos"

Fem servir aquesta dita quan anem carregats fins al cap de munt de coses, possiblement més de les que podríem portar o de les que necessitaríem, per exemple, en un viatge. Desconeixem l'origen de la dita que, possiblement, fa referència a un personatge o una família coneguda amb el renom de "Nando" o "Nandos".

La mar com més té més brama

Aquesta dita és força popular i s'utilitza per a fer al·lusió a aquelles persones que no tenen mai prou tant pel que fa a riqueses com a afalagaments i honors

Tirar gats a la mar

Aquesta expressió ve a dir que estem fent una feina que, presumiblement, no servirà per res, que estem fent un esforç que no serà gaire ben valorat o del tot inútil. També es pot utilitzar per engegar algú que t'emprenya, engegant-lo a tirar gats a la mar.

Les benediccions del cel no omplen la bossa

La frase està extreta de l'obra de L'estel de Natzaret, una de les diferents versions dels Pastorets, representada durant molts anys al teatre La Salle de Cambrils. En l'escena en què Josep i Maria cerquen posada, l'hostaler avar respon aquesta frase quan Josep i Maria li demanen un lloc per dormir i li diuen que no tenen diner per pagar-li però que, a canvi, el cel el beneirà.
La frase, des de sempre, ha estat força utilitzada pels cambrilencs en situacions en què hi ha afalagament i reconeixement de mèrits, però, en canvi, no hi ha cap aportació econòmica. 

El mitger calça, menja i vesteix, i del que sobra reparteix

El mitger era la persona que portava unes terres que no eren seves i partia els beneficis de les collites amb el propietari del terreny. Normalment s'anava a mitges, una meitat per al que treballava la terra i l'altra meitat per al propietari. La dia fa referència a la pràctica d'alguns mitgers espavilats que feien les parts d'una manera no gaire igualitària.

T'han suat les dents

Davant una resposta evident a un dubte o una pregunta i que no aporta cap tipus de solució ni discerneix sobre la qüestió plantejada, podem utilitzar l'expressió, "et deuen haver suat les dents" per fer notar l'obvietat de la resposta del nostre interlocutor.