Tirar gats a la mar

Aquesta expressió ve a dir que estem fent una feina que, presumiblement, no servirà per res, que estem fent un esforç que no serà gaire ben valorat o del tot inútil. També es pot utilitzar per engegar algú que t'emprenya, engegant-lo a tirar gats a la mar.

Les benediccions del cel no omplen la bossa

La frase està extreta de l'obra de L'estel de Natzaret, una de les diferents versions dels Pastorets, representada durant molts anys al teatre La Salle de Cambrils. En l'escena en què Josep i Maria cerquen posada, l'hostaler avar respon aquesta frase quan Josep i Maria li demanen un lloc per dormir i li diuen que no tenen diner per pagar-li però que, a canvi, el cel el beneirà.
La frase, des de sempre, ha estat força utilitzada pels cambrilencs en situacions en què hi ha afalagament i reconeixement de mèrits, però, en canvi, no hi ha cap aportació econòmica. 

El mitger calça, menja i vesteix, i del que sobra reparteix

El mitger era la persona que portava unes terres que no eren seves i partia els beneficis de les collites amb el propietari del terreny. Normalment s'anava a mitges, una meitat per al que treballava la terra i l'altra meitat per al propietari. La dia fa referència a la pràctica d'alguns mitgers espavilats que feien les parts d'una manera no gaire igualitària.

T'han suat les dents

Davant una resposta evident a un dubte o una pregunta i que no aporta cap tipus de solució ni discerneix sobre la qüestió plantejada, podem utilitzar l'expressió, "et deuen haver suat les dents" per fer notar l'obvietat de la resposta del nostre interlocutor. 

Anar més per terra que un recalç

Un recalç és una espardenya vella i que es fa servir per al tros o per a les feines brutes. L'expressió "anar més per terra que un recalç", s'utilitza quan ens referim a una persona que cau força sovint a terra, sigui pel motiu que sigui.

Qui no té seny, no té fred

Tal com descriu la frase, es fa una relació directa entre el fred i el fet de no tenir prou seny. La dita es fa servir, sobretot, dirigida a la canalla, que molts cops, jugant a la intempèrie i en ple hivern, no acusen el fred ambiental. El poc seny va referit, més que res, a la falta de maduresa pel fet de ser infants. 

Més val creure-s'ho que anar a veure-ho

La picaresca ha estat habitual en la nostra vida social. Sempre trobem individus disposats, més enllà del Dia dels Innocents, a voler fer-nos víctimes de petits enganys sense malícia. Però, davant la sospita que ens estan enganyant, que ens estan donant una informació que potser no és veritat, més val quedar-se amb el dubte de la veracitat, que perdre el temps i la dignitat anant a veure el suposat fet extraordinari, que possiblement és fruit d’una invenció.

 

 

Li falta un bull com a les guixes

Aquesta dita es fa servir per fer notar que algú no hi és tot o que actua d'una manera irracional, fent bogeries impròpies del que s'espera d'ell. Les guixes són uns llegums semblants als pèsols però no molt habituals actualment. Com a ingredient culinari necessiten d'un llarg temps de cocció perquè no quedin dures. Tot i així, sempre és difícil trobar el seu punt ideal per ser menjades còmodament, i acostumen a necessitar sempre d'un temps suplementari al foc. 

Les faves, donades o robades

Les faves són un producte força apropiat quan són tendres. Tot i que és un producte agrícola que es comercialitza, hi ha hagut sempre una certa tradició de part de qui les conrea de donar faves als parents i amics. D'altra banda, robar faves ja forma part d'una llegenda i fins i tot d'una altra dita que diu "Sant Isidre favater, a robar faves qui no en té".

Preu per preu, sabates grosses

Fem servir aquesta expressió quan anem a comprar alguna cosa i no hi ha increment de preu en un objecte més gran o que té més quantitat de producte. L'esperit d'aquest missatge seria que, quan una cosa no se n'ha de pagar segons la quantitat que se'n adquireixi, convé més prendre'n molta que poca.

Passar els "quinocis"

Aquesta dita expressa el fet de passar una època de calamitats o de turments que ens afecten força, ja siguin de salut, emocionals, econòmics o qualsevol tipus d'aflicció. Tot i que pronunciat popularment pronunciat com a "quinocis", fa referència als equinoccis que marquen el pas de l'hivern a la primavera i de l'estiu a la tardor. Però deixant fora el fet astronòmic, els equinoccis també descriuen els temporals de vent que tenen lloc quan s'acosta qualsevol dels dos equinoccis i que, per extensió, s'ha fet servir per descriure qualsevol vent molt fort.

Qui no posa el ventre en perill, no mor fart

Sempre s'ha dit que l'èxit és de valents i aquesta dita fa una referència clara a aquest plantejament. Qui vulgui tenir èxit, diners o aconseguir fites importants ha d'arriscar-se d'una manera o altra. El risc, però, com deixa entreveure el final de la dita, pot tenir consciencies fatals.