Dites
-
La mar, al mariner més vell posa en perill la pell.
Vol dir que, per molta experiència que tingui una persona, la mar no té amics ni parents.
"La mar, al mariner més vell posa en perill la pell." -
Si vols aprendre a resar, vés a pescar.
Quan fa fort temporal hi ha cops que la teva vida corre perill, i és llavors quan et recordes de Déu.
" -Si vols aprendre a resar, vés a pescar." -
Esquitxa!
Esquitxar vol dir donar o tornar a algú alguna cosa que no és nostra.
Exemple:
"- Xec, encara em deus els quartos que et vaig deixar! Vinga, esquitxa!" -
Vent de llebeig dóna mareig.
El vent de llebeig baixa de mar cap a terra, creant un onatge que de vegades pot arribar a temporal. És una mar calmada que provoca mareig.
-
Lluna nova, peix al cove.
Que pesquis més o menys depèn de molts factors, deixant a part la vàlua del patró; els corrents marins influeixen molt en el volum de captures, si hi ha un bon corrent s'agafa més peix, però un dels factors que influeixen més és la lluna, els canvis de lluna nova acostumen a donar força pesquera.
-
Pelar la rajada.
Pelar la rajada vol dir anar de cos o de ventre.
Exemple:
"- On és el Joan?
- Pelant la rajada!"
Antigament a les barques no hi havia vàter i havies de fer de ventre traient el cul per l'orla; la cosa es complicava si hi havia temporal de mar i vent, i, a més a més, anaves claret.
-
Plantar la quilla.
Per construir una embarcació el primer pas a fer és plantar la quilla; la quilla és la columna vertebral d'una barca. Diem plantar la quilla quan algú deixa prenyada la seva dona, o sigui que fa el primer pas.
-
La xitxarra que t'aguanta.
Aquesta frase és de les més famoses, aquella que tothom fa servir, però que la gent no sap ben bé què significa, o sí.
Una xitxarra en el vocabulari de l'argot mariner cambrilenc és una vulva, òrgan sexual femení.
-
Pagès!
Per a un pescador que li diguin pagès és un insult; vol dir que no sap fer el seu ofici, que es dediqui a una altra cosa.
Exemple:
"- Encara no has acabat de fer la llagosta?
- És que no sé com es fa!
- Surt d'aquí, pagès!" -
Got i ple.
Vol dir fins dalt, que se sobreïx, que ja no n'hi cap més.
Per exemple, si estàs treballant a coberta i un cop de mar t'omple la bóta d'aigua, això és un got i ple. Si veus algú que va en un greu estat d'embriaguesa, això és un got i ple.
Si passes per un toll i fas xarcada, això és un got i ple. -
Pupil·la que ve d'anguila.
Fem servir aquesta expressió per dir-li a algú que ha d'anar més vivet, amb més picardia, que estigui atent.
La frase completa d'aquesta expressió seria: "La vista és la que treballa, li va dir el sorell a la caballa. Pupil·la, que ve l'anguila". -
Xàfec de mollereta.
La mollereta és un peix blanc, que és poc resistent quan és fora de l'aigua, té una carn tova, que si no es posa ràpidament en gel es rebenta fàcilment.
Diem que hem fet xàfec de mollereta quan agafem algun objecte (un tronc, un bidó, un ferelló) que ens aixafa el peix. També fem servir aquesta expressió si ens trobem en situacions similars, encara que no estiguem a la mar.
Exemple:
"- Que has vist per la tele l'accident que ha passat avui?
- Sí xic! Hi ha hagut xàfec de mollereta!"