De l'arrencada, a l'almadrava.

Quan algú està exagerant, va de prepotent o diu mentides quan explica alguna cosa.

Anar curt de parents.

La persona que és poc social, que té pocs amics, que no acostuma a saludar ni a dir res i de sobte s'’acosta per començar una conversa.

Dona't mar i cala.

Ho diem quan volem que ens deixin tranquils, quan veiem que la persona amb qui parlem s'’encaparra amb una idea i ens la repeteix constantment.

Donar sèu.

Punxar algú perquè parli d’'un tema en concret. També, riure’'s de la gent fent-li creure que pensem el mateix que ell d’'una cosa.

Anar a la revessa.

Anar al contrari natural d'’una cosa, a contracorrent. Al contrari de tothom.

Embalar-se.

Diem que algú s'’embala, quan inconscientment no pot parar, ja sigui parlant o fent alguna cosa.
Exemple:
- Amb tu no es pot parlar de futbol!
- –Per què?
- –Perquè t'’embales de seguida!

Esmendar-se.

Apartar-se d’'un lloc, normalment per evitar problemes.
Exemple:
–- Vaig a esmendar-me una palada, que aquí estem a munts!

Lluny de la roba.

No voler saber res del tema, no voler problemes.
Exemple:
- –Quan vaig veure que s'’embolicava la partida, vaig marxar. Lluny de la roba!

A semalades.

Vol dir ‘en gran quantitat’.
Exemple:
–- La tempesta va durar poc, però va caure aigua a semalades!

Anar de gairot.

No anar recte, ja sigui una persona o una cosa.
Exemple:
- Xec, concentra’'t, que vas de gairot.

Bo!!

Crit per avisar, per cridar l'’atenció dels companys, encara que també el fem servir com a exclamació.
Exemple:
–- Bo! Para, que s'’ha enganxat una plomada!
Exemple:
–- Mira quin llobarrot que he agafat! Bo! “Quina” una peça!

Salpar.

Aixecar-se d'’una cadira o marxar de qualsevol lloc.
Exemple:
"- –No m'’interessa el que estic sentint, salpo!"