Arrel dels recents comentaris i discrepàncies del tripartit del govern de la Generalitat, quines valoracions en fas?

El nou govern de Catalunya es troba amb un problema fonamental: que és nou. Ens trobem que hem de gestionar una herència que havia estat administrada per uns altres amb tanta intensitat que es pensaven que aquesta herència els era propietat.
En segon lloc, ens hem trobat que alguns no han sabut fer el traspàs de la manera més correcta i natural possibles.

En un altre sentit, ens hem trobat que ha coincidit, vull creure que casualment, amb la crisi d’algunes empreses, i subratllo que vull creure que és un fet casual.
Per últim, és el primer cop en 24 anys que no governa un sol partit sinó tres. Si a l’interior d’una família ja hi ha opinions divergents, imagineu-vos tres famílies vivint en un mateix pis. És lògic que en un país sense cultura de coalició al govern es produeixin disfuncions i discrepàncies que anem solucionant per la via del sentit comú.

Subratlles “la casualitat de la crisi de diferents empreses”...

Vull creure que és casual i estic convençut que no hi ha hagut cap empresa que s’hagi esperat a veure no tant els resultats electorals sinó el perfil polític del nou govern per fer pública la situació de crisi de l’empresa. Estic convençut que no ha passat en cap cas i si fos així, seria especialment greu.

Prevèieu la visceralitat d’algunes reaccions al pacte tripartit?

Estava cantat que un canvi de govern, després de 24 anys i qui hi havia, qui havia fet del seu càrrec a l’administració i a les institucions la seva única sortida laboral, provocaria la resistència i la reacció desmesurada d’algunes persones i sectors a acceptar la nova realitat... Si a més, s’ajunten les esquerres i els independentistes per a certa mentalitat espanyols, això era el retorn dels rojos separatistes, la qual cosa és el pitjor que els podia passar. Ara només cal que descobreixin que dels membres del govern la meitat són jueus i l’altra massons, i ja tenim la conspiració feta.

Fa cinc anys, en una entrevista a la Revista, afirmaves que ERC faria el salt a les primeres eleccions del segle XXI i que no hi hauria majories al Parlament. Quina predicció fas ara a curt termini, pensant en les eleccions del 14-M i una mica més enllà?

En les eleccions al parlament espanyol continuarà el procés creixent d’ERC. Serà la primera vegada que ERC deixarà de tenir un únic diputat a Madrid per tenir-ne més de dos i per més d’una circumscripció, i amb possibilitat de tenir grup parlamentari propi a Madrid. Per primer cop després del franquisme, ERC tindrà presència plural al Parlament i al Senat, i això és un terratrèmol institucional.
Voldríem que el PP perdés la majoria absoluta, que no és objectiu fàcil, i que PSOE i IU es convencessin que no poden defensar el mateix model d’estat que el PP, i, per tant, que han d’optar per un model que respecti la pluralitat nacional, cultural i lingüística, la defensa de la democràcia, la no reducció de les llibertats, i que donin suport a mesures de caràcter social, (tot plegat coses que no fa el PP). Això només ho podran fer amb l’acord amb els partits de la perifèria plurinacional de l’Estat, i després de les declaracions del senyor Zapatero, em pregunto si renunciarà a promoure un canvi polític a l’Estat.

Us incomoden les declaracions de personatges com Rodríguez Ibarra?

Jo, el senyor Ibarra només el conec per la televisió, no l’he vist mai, tot i que sí que pateixo les seves declaracions com tots els éssers humans. Tenim un pacte amb el PSC i, en tot cas, cal preguntar-los a ells si certes declaracions els incomoden. El nostre objectiu no és governar Espanya ni reformar-la, sinó governar Catalunya. Posar un ministre d’ERC a Madrid seria una situació extrema que no és el nostre objectiu. El nostre objectiu és millorar Catalunya i tenir ministres a Barcelona, la qual cosa vol dir que seríem un país sobirà.

Com poden notar els ciutadans la nova política del tripartit del govern?

Amb el nou govern es nota de forma immediata la territorialització de la Generalitat. De tots els membres del govern, només quatre viuen a Barcelona, i això ja dóna una visió del país no “barceloninocèntrica”, sinó des de Barcelona i des de les comarques. En un segon àmbit, aquest govern és un govern que escolta i un fet que il·lustra aquesta afirmació és que el conseller d’Ensenyament ja ha rebut el Moviment Unitari de la Comunitat Educativa, cosa que no s’havia produït en 24 anys.
A partir d’aquí, quan tinguem el nou pressupost, que serà al juliol, estic convençut que es podran començar a veure les mesures pràctiques que millorin el seu benestar en el dia a dia.

Des del càrrec de conseller en cap, quina percepció tens de Cambrils en l’àmbit polític, social i econòmic?

Al llarg d’aquests anys Cambrils ha guanyat en estabilitat política: s’ha començat una legislatura municipal amb el mateix govern que el va acabar, i això és una novetat en la història democràtica de Cambrils. L’estabilitat municipal és fonamental per a qualsevol projecte que es vulgui emprendre. Als pobles, en sentit ampli, ens calen projectes col·lectius que ens impliquin i ens facin còmplices, i per això calen instruments sòlids. La fragmentació excessiva del mapa polític cambrilenc ha condicionat de manera negativa les grans projectes del municipi.
Cambrils, com a quarta població de la província de Tarragona, no té el pes que hauria de tenir en l’economia, la cultura i la política del nostre país. El fet que jo sigui conseller en cap no té res a veure amb el fet que jo sigui de Cambrils, o gent destacada en diferents àmbits, que són de Cambrils, no ho són pel fet de ser de Cambrils.

Et sents poc aprofitat com a cambrilenc?

Una de les primeres felicitacions que vaig rebre per escrit va ser una carta molt amable de l’alcalde de Cambrils, en la qual em recordava quins eren els meus orígens i que exercís com a tal. Si faig un balanç com a parlamentari, excepte en algun tema relacionat amb la pesca, en general m’he sentit molt desaprofitat com a parlamentari de defensar els interessos de Cambrils.

Sobre la polèmica del nomenament com a director d’Afers Interdepartamentals del teu germà, Apel·les Carod, què tens a dir?

Els comentaris que es puguin fer sobre això són fruit de la gran ignorància i la demagògia. No entenc el que es qüestiona: el seu parentiu amb mi és inqüestionable, el que és qüestionable és la idoneïtat per al càrrec. Per al càrrec he triat una persona amb competència professional evident: és advocat, porta vint anys de vicedegà del col·legi d’advocats, és president de la sectorial de justíca d’ERC i porta, com jo, 30 anys de militància a l’esquerra independentista i 17 a ERC.
Pel que fa a les portades de La Razón, només hi tinc paraules d’agraïment, ja que mai hagués esperat ser protagonista de tantes portades.