Cultura

L'escriptora Sílvia Alcàntara presenta la seva darrera novel·la "La casa cantonera" al Centre Cultural

Per Josep Maria Ferrando

Gemma Massagué i Sílvia Alcàntara durant la presentació de la novel·la de l'escriptora terrassenca ahir al vespre

Ahir al vespre l’escriptora Sílvia Alcàntara va presentar al Centre Cultural la segona novel·la que publica, La casa cantonera. La tècnica de Cultura de l'Ajuntament de Cambrils, Gemma Massagué, es va encarregar d’explicar a les persones presents a l’acte qui és Sílvia Alcàntara, dient que ja des de la seva primera novel·la publicada Olor de Colònia, es va sentir seduïda per la forma d’expressar els sentiments que l’escriptora de Terrassa reflecteix a les seves novel·les.

Fent una petita biografia, Sílvia Alcàntara és una escriptora que va descobrir la seva vocació quan ja passats els quaranta anys es va proposar aprendre a escriure català. El gran públic va conèixer l’obra de Sílvia Alcàntara amb Olor de Colònia, una novel·la situada als anys cinquanta en un colònia tèxtil, i que des de l’any 2009 se’n han venut cinquanta mil exemplars.

La casa cantonera

Les primeres paraules de Sílvia Alcàntara sobre el seu nou llibre van ser que havia volgut escriure sobre la gelosia entre germans o germanes i entre pares i fills o filles, "un sentiment que moltes vegades queda amagat però que pot marcar tota una vida", tal i com queda reflectit al llibre. L’escriptora va fer una petita sinopsi de la novel·la que transcorre entre els records de dues germanes quan es troben a casa de la seva mare quan aquesta mor.

L'escriptora va citar les paraules de Joan Salvat Papasseit: "mullar la pluma al cor", per expressar la seva manera de viure la literatura. Les descripcions dels personatges i dels espais on es desenvolupa la novel·la demostren l’esforç de l’escriptora per transmetre als lectors les emocions i les passions que al llarg de l’argument van sorgint. Sílvia Alcàntara va explicar que encara que pugui semblar un estil planer, les seves novel·les són fruit de l’esforç i d’un treball molt acurat. “Escriure costa”, va dir, i un exemple és que ha estat cinc anys escrivint aquesta novel·la.

Comenta aquest article