El cambrilenc Jordi Ledesma presenta la seva novel·la negra "Narcolepsia"
La sala d'actes del Centre Cultural i Ocupacional es va quedar petita per assistir a la presentació de la novel·la de Jordi Ledesma |
La sala d'actes del Centre Cultural i Ocupacional es va quedar petita aquest passat divendres al vespre, per assistir a la presentació de la novel·la "Narcolepsia" del jove cambrilenc Jordi Ledesma Álvarez, emmarcada en el programa Dies de Llibres a Cambrils. La presentació, a la qual hi van assistir el director de Silva Editorial -Manuel Rivera-, la periodista i editora -Míriam Soteras- i l'autor del llibre, va ser una mena d'entrevista simulada, segons va comentar Rivera, on es van poder extreure alguns detalls de la creació d'aquesta peculiar novel·la negra.
Narcolepsia és una història de ficció en un món real. Barcelona és el punt de partida, i lescenari principal de les aventures de Julio, un xicot de barri la vida del qual saccelera amb cada obrir i tancar dulls, ja que pateix narcolèpsia, una patologia cerebral que fa que et quedis adormit sense voler. A través de tota una sèrie de personatges de novel·la negra, Ledesma crea una societat lasciva, viciosa i consumista, una història de crims, mentides i narcotràfic. Tot amb un llenguatge col·loquial i un argot de carrer, que atrapa el lector des del primer moment. Durant la presentació, Míriam Soteras també va destacar l'important treball de documentació i de contextualització de la història, amb detalls que plasmen uns paisatges molt reals. Segons va dir, "aquesta és una història sorprenent, molt ben feta, bonica i professional. A banda, el llibre està acompanyat d'una banda sonora molt especial, existeix un equilibri perfecte entre el que sona i el que passa".
Per la seva part, Jordi Ledesma va explicar que volia escriure una història que abordés el tema del narcotràfic, de l'especulació immobiliària, de les armes i de la droga, arran del seu coneixement sobre la realitat de la vida a Colòmiba. "Però volia fer uns personatges humans, amb els seus defectes i virtuts. Volia que al novel·la tingués la seva component social, on plasmar les desigualtats i que a la vegada fos una novel·la de sentiment humà", va dir.