El professor Arcadi Oliveres fa una xerrada sobre economia i crisi, organitzada pel NMC
Oliver Klein i Arcadi Oliveres en un moment de la xerrada celebrada ahir a la tarda a la sala d'actes de la Cooperativa Agrícola |
Ahir dilluns, el Nou Moviment Ciutadà va organitzar a la sala de la Cooperativa una xerrada a càrrec del professor d'economia de la UAB Arcadi Oliveres. El líder de NMC, Oliver Klein, va justificar l'acte perquè la solidaritat i la preocupació pel bé públic són una de les prioritats del partit. Com a exalumne d'Oliveres, Klein va presentar al reconegut activista més com a humanista abans que economista, per la seva llarga i intensa vida en el moviment en favor de la pau. Per la seva part Arcadi Oliveres es va mostrar molt satisfet de veure l'evolució d'un exalumne com Klein, així com retrobar-se amb cares conegudes entre el públic. Oliveres va centrar la seva intervenció en explicar les causes, conseqüències i possibles sortides de la crisi econòmica, que segons va dir no és ni de lluny la pitjor crisi del planeta ja que no es pot comparar a la crisi alimentària, a l'ecològica i en tercer terme la de valors. En la seva habitual bateria de dades socio-econòmiques, l'expert va exposar que segons dades de la UNESCO al món a diari moren 80.000 persones de fam, segons ell aquesta és la pitjor crisi que tenim.
Desequilibris i contradiccions
Va esmentar el llibre de Luis de Sebastian Planeta de gordos y hambrientos on s'expliquen els enormes desequilibris i contradiccions que viu el planeta. Aquest va ser el cas ocorregut el 2008 quan els països desenvolupats van argumentar que no podien fer front als 50.000 milions de dòlars en inversions que calen perquè els països pobres siguin autosuficients en recursos agrícoles i, en canvi, pocs mesos després, els EUA va destinar fins a 2'7 bilions de dòlars per rescatar el banc Lehman Brothers, això és 54 vegades la xifra que proposava l'ONU pels països pobres. Segons Oliveres això és un escàndol i és una actitud criminal per part de governs que, segons ell, són els mateixos que dirigeixen els bancs. Per Arcadi Oliveres la crisi actual té dues arrels l'especulació financera mobiliària i immobiliària, el diner ha perdut el sentit. Va posar l'exemple que a Catalunya per cada sense sostre hi ha 100 pisos tancats (no segones residències), amb l'únic objectiu d'especular. Segons Oliveres això és propi d'una societat insolidària i impresentable. Es va mostrar partidari de posar controls com la taxa Tobin als tràfics de capitals i va qualificar al G-20 com antítesi de la democràcia i uns hipòcrites que en comptes de solucionar la crisi, l'únic que han fet ha estat ajudar els bancs. Arcadi Oliveres també va carregar contra empreses que han aprofitat la crisi per impulsar ERO injustificats com el cas de SEAT i Nissan, que a més van fer xantatge a la Generalitat per reclamar subvencions, els seus dirigents haurien de ser a la presó, va dir. Oliveres creu que el control del frau fiscal, la reducció de la jornada laboral, la nacionalització de la banca que hagi estat intervinguda per l'Estat i crear un euro de dos ritmes, haurien de ser mesures per intentar superar la crisi actual que segons ell, durarà com a mínim quatre anys més i posteriorment comportarà una necessària etapa de decreixement perquè segons ell, el planeta no té prou recursos.