L'agrupació Bufa&Sons ofereix un peculiar concert on fa sonar objectes quotidians com escales, escombres o totxos
 |
| Moment de l'actuació on l'instrument principal és una tanca |
Ahir a la nit, el programa "Festa a la mar" va portar fins al Parc del Pescador una proposta molt engrescadora. La peculiar agrupació Bufa & Sons va presentar "Tubs del món". El trio format per Guillem Aguilar als baixos i a les guitarres, Marc Vila a la percussió i el genial Xavi Lozano tocant escales, crosses, tubs de reg, regadores, ampolles daigua, tanques dobres, escombres, totxos... "El saxo, la trompeta i daltres instruments musicals que toquem són tubs. Per què no poden ser instruments musicals objectes quotidians que també tinguin forma de tub?". Amb aquest raonament tan raonat va ser com en Xavi va trencar el gel de lentranyable concert durant el qual van anar desfilant alguns estris, objectes i invencions de vent totalment inesperades i francament sorprenents.
Cada objecte, un so i una cançó
Cada enginy sonor dinvenció pròpia tenia la seva cançó particular, tocada sempre juntament amb lacompanyament dels dos altres músics. Tot i que semblés improbable que de cada artefacte sen poguessin despendre melodies, en Xavi els feia sonar tots a la perfecció, com si fos la cosa més senzilla del món. Pels seus llavis miraculosos va desfilar un tub de reg de gota a gota, habilitat per fer fins a 9 notes, amb un so de saxo molt ben aconseguit que no tenia res a envejar a qualsevol altre saxo dels que no tenen incorporada la funció de regar. Altres protagonistes sonors destacats foren el manillar duna bicicleta tocat bufant per un extrem del tub, uns pots de plàstic lligats amb un cordill que volien recrear el so de quan es frega un vidre, un pal descombra retràctil que es tocava seguint la tècnica del trombó de vares o bé un xiulet construït amb un potet de vidre que sonava al treure laire pel nas i que imitava el cant dels moixonets.
El secret dels objectes
També va dedicar temps a les manualitats, tot explicant la manera de fabricar una gralla econòmica de plàstic amb tubs de reg, trossos de mànega i una ampolla de gasosa. Una gralla que en Xavi va posar a prova demostrant que era capaç de tocar un Toc de Castells a ritme funky. Tanmateix, no hi podia faltar, tal com ell la va batejar, "la regadora tradicional": flabiol (el tub de la regadora foradat) amb tamborí incorporat. Durant els moments de pausa, entre cançó i cançó, feia un glopet daigua duna ampolleta de plàstic que sempre sonava com una harmònica. Després de lespectacle ens va revelar el secret: lampolleta tenia dos pestanyes triangulars fetes amb cúter, inspirades en el mecanisme que tenen les harmòniques perquè sonin, que al xuclar vibraven i produïen aquest efecte sonor. "Tots sabeu lescala musical, oi? Do, re, mi, fa, sol, la, si i do", va dir en Xavi al públic, i tot seguit va treure una escala de grans dimensions que fa ser bufada per tots els forats que va trobar-hi i en van sortir boniques melodies. Un totxo, un peu de micròfon, un macarró, una crossa de lavi i una roda de bicicleta, tots i tots van ser bufats sense excepcions i van deixar entreveure les grans possibilitats artístiques que ofereixen aquestes coses tan corrents però tan insòlites de ser bufades convertint-se en instruments musicals.
 |
| Un altre moment on una escala es fa servir com a instrument de vent |