Joan Chamorro Quartet & Andrea Motis presenten un espectacle romàntic de jazz al Castell de Vilafortuny
 |
| Actuació de Joan Chamorro Quartet i Andrea Motis ahir, al castell de Vilafortuny |
Ahir a la nit, el Festival de Música de Cambrils presentava una nova actuació de la seva programació denguany, aquesta vegada de la mà de Joan Chamorro Quartet & Andrea Motis. El Castell de Vilafortuny, amb la sala plenament atapeïda, es va fer petit per poder donar cabuda a tots els assistents que volien presenciar aquest espectacle jazzístic tan especial.
El gran talent dAndrea Motis
Joan Chamorro, saxofonista i director musical de la Sant Andreu Jazz Band, prèviament va enregistrar i publicar làlbum Joan Chamorro presenta Andrea Motis, que va ser el primer pas per donar a conèixer aquesta petita gran artista de només 15 anys. LAndrea forma part de la Sant Andreu Jazz Band des dels 3 anys. Des dels seus inicis musicals, la trompeta ha estat el seu instrument per defecte, tanmateix, és una gran saxofonista soprano, tal com va poder demostrar amb una melodiosa interpretació en un dels bisos All to soon de Duke Ellington. LAndrea va demostrar que posseeix una fantàstica veu, amb un timbre madur i una interpretació immaculada pròpia duna gran cantant de jazz. Va començar a cantar i a actuar de manera professional des de l'any 2009 i actualment ja ha realitzat més de 40 concerts en festivals importants darreu del principat.
En el quartet que lacompanyava també cal destacar el compositor i pianista Ignasi Terraza. En Joan Chamorro va interpretar els temes al saxo baríton. Al contrabaix hi havia en David Mengual i a la bateria lEsteve Pi.
Un programa basat en el romanticisme
El programa es basava sobretot en temes lents, molt melodiosos i de lletres romàntiques. Van començar interpretant algun tema del primer disc com No more blues. Tot continuant per L.O.V.E que, com el seu títol indica, seguia amb la mateixa corrent estètica. En aquest tema acaramel·lat lAndrea tocava la trompeta amb la sordina. A Lover come back to me, van predominar els tempos ràpids, en un estil de jazz més proper al Bebop, on la bateria i sobretot el contrabaix mantenien viva aquesta efervescència continguda tan característica de lestil. També van interpretar "Check to check", tot un clàssic de lèpoca. Tampoc hi van faltar els solos improvisats, ni de contrabaix, ni de bateria, ni de piano. Tots van gaudir del seu moment de glòria per poder demostrar tot el seu potencial com a intèrprets. El concert va acabar amb la interpretació de dos bisos, el darrers dels quals era Love and leave me.