El ple nomena un nou gerent d'Aparcam i desestima les al·legacions presentades per les exregidores Laura Forcadell i Anna Peláez
 |
| Aspecte de la sala de plens, ahir al matí |
Un cop més, el tema de personal de lAjuntament de Cambrils va ser un dels punts més polèmics del ple ordinari celebrat ahir al matí a la sala de plens del consistori. Per una banda, el govern va desestimar les al·legacions presentades per les exregidores socialistes Laura Forcadell i Anna Peláez en relació amb els seus llocs de treball a la OAC i al Departament dOrganització i Excel·lència, respectivament. Per la seva banda, el grup del PSC va expressar el seu malestar i va reiterar la persecució política a la que shan vist sotmesa les exregidores. Com ja és habitual, el grup del Nou Moviment Ciutadà es va abstenir en les votacions per respecte a les decisions del govern municipal.
El PSC reafirma que aniran a Inspecció del treball perquè valorin els casos de les exregidores
Lalcaldessa Mercè Dalmau va explicar perquè shavien desestimat les al·legacions de les dues exregidores basant-se en els fonaments jurídics. En el cas de Forcadell, el govern va aprovar desestimar lal·legació presentada,va aprovar adscriure provisionalment a Forcadell al Departament de Benestar Social i desestimar, per improcedent, la petició que sactivi el protocol dactuació per als casos de mobbing o assetjament psicològic laboral.
Va ser aleshores quan el portaveu del PSC, Robert Benaiges, va demanar el torn de paraula. Primerament es va disculpar per les absències dels regidors Anna López, Joan Mas i Yolanda Quílez, que va arribar més tard. Benaiges va expressar el malestar del grup per no haver passat les al·legacions de les exregidores a la comissió i va demanar llegir les conclusions de les al·legacions presentades i que constés en acte la resposta i presentació de les dues funcionàries. El portaveu va mostrar el seu desacord i va mantenir que aniran a Inspecció de Treball perquè valorin els casos. Mercè Dalmau va respondre que les al·legacions no van passar per la comissió per falta de temps i el secretari va permetre incloure-les a l'acta.
Robert Benaiges : Vostès són excel·lents en valoració del què és bo i dolent en aquesta casa
Lambient es va crispar amb el tema de Peláez quan el govern va aprovar la ratificació del seu cessament com a coordinadora de làrea econòmica i responsable del departament dOrganització i Excel·lència. En aquest cas, Benaiges va llegir lal·legació presentada per lexregidora, on manifestava que no existeix cap motivació fonamentada per destituir-me del lloc atès que el treball realitzat ha estat productiu. Lúnic motiu daquest acte és la repressió política, en cap moment es pot castigar a posteriori (...) sha criminalitzat el fet de pertànyer a un partit polític que ara està a loposició. Lal·legació manifesta que Peláez es va posar al servei del govern i no mhan deixat, no mhan qualificat i shan desfet dun departament que tenia unes tasques concretes, no sels hi ha fet cap explicació als treballadors. Peláez acaba el discurs afirmant que pretenc continuar treballant amb la il·lusió que ningú em podrà treure i amb vocació de servei públic.
En aquest punt, lalcaldessa va afirmar que shavien llegit una part de les al·legacions presentades per Anna Peláez amb opinió subjectiva i nosaltres ho hem valorat des de la visió objectiva. Dalmau va recordar que la plaça que fins fa poc ocupava lexregidora no la tenia guanyada amb unes oposicions i per la seva banda, Ramon Llobet va explicar que el tracte amb Peláez ha estat el mateix que amb els altres caps de departament. El departament d¡Excel·lència estava sobredimensionat i sha reduït per motius econòmics, va afirmar Llobet. Va ser aleshores quan Benaiges va voler contestar a lalcaldessa afirmant que cap responsable dun departament accedeix a través dun concurs públic, qui exerceix les responsabilitats és qui té la confiança del govern municipal". En relació amb lactivitat econòmica, el portaveu del PSC va afirmar que vostès són excel·lents en valoració del què és bo i dolent en aquesta casa, vostès utilitzen el motiu de leconomia com volen, fan el que volen, per algunes coses tenen diners, com lacte del passat cap de setmana -Gran Nit de la Pesca Catalana-, i per altres partits de la casa aquestes despeses els hi semblen supèrflues. Això ha estat una decisió política fruit de la desconfiança política i aquestes persones no han tingut la més mínima oportunitat de demostrar el que valen.
Dalmau va voler replicar aquestes afirmacions de Benaiges explicant que shan fet altres canvis, no només aquests, i shan fet amb tranquil·litat. Hi ha multitud de gent que té els càrrecs en propietat. En relació amb el tema econòmic, l'alcaldessa va afirmar que "si sestalvien algunes coses" i sobre lacte de la Gran Nit de la Pesca Catalana, va recordar que inicialment shavia de fer el 30 dabril, quan vostè era alcalde, i nosaltres hem hagut daquirir aquests compromisos que vostè no va assumir.
Joan Galvaldà, nou gerent dAparcam
El següent punt del ple va ser laprovació del nomenament de Joan Gavaldà com a nou gerent dAparcam, fent-ho compatible amb la gerència a Ingesòl. En aquest cas, tant el PSC com el NMC es van abstenir en les votacions, però van destacar la capacitat de treball de Gavaldà. El secretari del ple va explicar breument el contracte del gerent i on es contempla que si hi ha una possible dissolució duna de les dues empreses, Gavaldà es quedaria amb el 100% de laltra empresa. Dalmau va destacar que aquest contracte és una mesura de rendibilitzar els recursos humans i materials i va voler emfatitzar que entenc que no saplica el concepte de persecució política, ja que el gerent va ser designat per lanterior govern.
Benaiges va replicar afirmant que lalcaldessa es podia haver estalviat aquest comentari i que no entenia perquè el contracte contemplava el punt de dissoldre una empresa, ja que vol dir que no shaurien complert els objectius. Els contractes no es fan per garantir la tranquil·litat, sinó per objectius i serveis. Són dues empreses vàlides i aquesta persona també ho és, va dir. En referència, Dalmau va afirmar que una empresa es pot dissoldre per decisió política i que en tot cas, es parlava hipotèticament.