El castell de Vilafortuny va acollir un comandament de les Brigades Internacionals durant la guerra civil
 |
| L'arxivera Montserrat Flores amb Lluís Recasens, Teresina Nogués i Domingo Capafons, que van explicar les seves vivències d'infantesa a Vilafortuny |
Ahir al vespre, el Centre Cultural va ser l'escenari d'una taula rodona sobre el Vilafortuny dels anys 1930-1950. Tal com va dir l'arxivera municipal Montserrat Flores, aquest cicle d'activitats ve a donar continuïtat a les jornades sobre la Guerra Civil dedicades a diferents indrets del municipi. L'historiador cambrilenc Manel Tarés va fer una introducció històrica sobre el que ha suposat el poblament d'aquest antic terme annexionat a Cambrils. Això va ser el 1842 en motiu d'una reforma de l'estat liberal, pel qual termes poblats per masos foren annexionats a altres de més grans, com va ser el cas també de Vilagrassa i Mas d'en Bisbe. Tarés va explicar que entre els segles XVII i XIX només hi devien haver tres o quatre masos habitats, mentre que cap a la dècada de 1930 calcula que hi haurien entre 100 i 200 persones. El Castell sempre propietat d'hisendats foranis i l'església de Mas d'en Bosch abans estava situada més aprop de la costa eren els dos punts neuràlgics del terme. Manel Tarés va destacar que el Castell va ser utilitzat durant dècades com allotjament per a colònies escolars la referència més antiga és de 1911 com les que organitzava el cambrilenc Lluís Rovira Guinart. A la primavera de 1938 els caps de la 12ena Brigada Internacional es van instal·lar al castell, mentre els seus soldats van ocupar masos propers i es feren cabanes sota els arbres. Tarés té informacions sobre l'existència de soldats txecs, anglesos, francesos i italians (Garibaldi), però va lamentar la poca informació que avui en dia tenim sobre el tema. El propi historiador no va poder contestar a la pregunta del regidor Francesc Garriga, sobre la veracitat de la llegenda que assegura que el Mariscal Tito, havia estat al castell.
Quintacolumnistes, un mossèn brigadista i refugis antiaeris
Posteriorment va ser el torn dels testimonis que van aportar vivències d'infantesa molt precises i que foren corroborades per membres del públic assistent. Domingo Capafons que vivia en un mas prop del castell, va explicar com els nens petits anaven a passar la tarda amb els brigadistes que els convidaven a berenar. Teresina Nogués, va néixer després de la guerra al mas d'en Grau (prop de la platja) i va explicar com els brigadistes van ocupar el mas de qui "els pescadors en deien el mas de les finestres". Lluís Recasens de petit acompanyava la seva mare a intercanviar fruita per pots de llet als masos on hi havia brigadistes. Capafons i Recasens van ser testimonis de bombardejos que mai van afectar el castell, i van explicar el cas de dos mestres confidents del bàndol franquista que foren descoberts. Recasens va explicar com el mossèn de la parròquia de Santa Maria Isidre Fàbregas, va ser detingut quan va sortir del seu amagatall dins d'una mina i com també van executar un brigadista que va resultar ser mossèn. Capafons va explicar que després de la guerra, ell va participar del contraban de tabac, penicil·lina i llet en pols. Amb la col·laboració de membres del públic es va precisar la localització de refugis fets a cel obert, mentre Capafons va assegurar que al castell n'hi havia un de subterrani. Al final de l'acte organitzat per l'Arxiu Municipal, el Museu d'Història i la Biblioteca Municipal, es va convidar al públic assistent a trucar per apuntar-se a la ruta històrica que es realitzarà diumenge 6 a les 10 hores del matí. Aquesta però no serà a peu com les anteriors, i es pot fer en bicicleta o cotxe, per això comptarà amb la col·laboració de la Penya cicloturista.
 |
| Montserrat Flores, Francesc Garriga i Manel Tarés van encetar la xerrada |