Montserrat Bartolomé, passatgera del Costa Concòrdia: "Ens vam sentir molt mal atesos durant tot el naufragi, vam arribar a Barcelona llençats com a gossos"
 |
| La cambrilenca Montserrat Bartolomé |
Un mes després de l'accident del creuer Costa Concòrdia, la cambrilenca Montserrat Bartolomé, una de les víctimes del naufragi juntament amb el seu marit, ha expressat a Revista Cambrils Diari Digital la traumàtica experiència de l'accident que van patir i que ara, un més després, encara els costa passar pàgina. Montserrat Bartolomé i el seu marit Josep Anguera eren usuaris habituals dels viatges en creuer, aquest era el que feia número 13, i tal com ha explicat la cambrilenca, ella i el seu marit han denunciat a la companyia Costa Cruceros, ja que "esperàvem un altre tracte, ens vam sentir molt mal atesos durant tot el naufragi i vam arribar a Barcelona llençats com a gossos, ningú de la companyia ens esperava".
"Quan veus que et vas tombant d'una banda cap a l'altra, que hi ha aigua, és horrorós!"
Bartolomé explica que la nit del naufragi el 13 de gener ella i el seu marit s'estaven vestint per anar a sopar i van notar un catacrac i els va sorprendre perquè aquella nit hi havia bona mar. "Vam anar a sopar al pis 11 i vam poder menjar el primer i el segon plat i de sobte, el vaixell es va començar a moure cap a la banda esquerra i vaig veure com el sommelier deixava anar l'ampolla que portava i s'agafava a la columna. Uns minuts abans vam veure al capità, vestit informal, i a la seva acompanyant com abandonaven el restaurant...Ja no el vam veure més en tot el naufragi".
La cambrilenca afirma que en aquell moment tothom va començar a cridar, ningú els hi deia què estava passant i van decidir anar cap a la cabina. "Just quan estàvem baixant les escales se'n va anar la llum i amb el mòbil vam poder arribar a la cabina. Vam agafar les jaquetes, les armilles salvavides i els medicaments, no vam recuperar res més". Tal com explica Bartolomé, van trigar una hora i quart en poder pujar a un bot salvavides i el personal del vaixell deia que no passava res. "El que també denunciem és que no vam fer cap simulacre d'emergència. Nosaltres ja sabíem què fer però quan veus que et vas tombant d'una banda cap a l'altra, que hi ha aigua, és horrorós!".
"Em vaig sentir com a la Segona Guerra Mundial, tothom cridant buscant als seus familiars, gent amb talls als peus, al cap...Van ser tot un seguit d'incompetències per part de la companyia"
Un cop van poder pujar a un dels bots, els cambrilencs van arribar al poblet de Giglio i van trucar als seus fills per avisar del que passava. Bartolomé explica que "em vaig sentir com a la Segona Guerra Mundial, tothom cridant buscant als seus familiars, gent amb talls als peus, al cap...Van ser tot un seguit d'incompetències per part de la companyia". La cambrilenca també explica que el cònsul d'Espanya a Itàlia es va portar molt bé amb tots els passatgers i els hi van facilitar roba i menjar.
Un cop arribats a Barcelona amb avió, els cambrilencs van ser rebuts pels seus fills, "no hi havia ningú de la companyia", i s'han posat en mans d'un advocat de dret marítim que els hi porta el cas. Bartolomé també explica que l'agència Halcon els hi ha tornat els diners del que va costar el viatge i ara estan pendents que Costa Cruceros els hi torni els diners dels paquets que tenien agafats per tot el creuer. Sobre el tema de la indemnització, la cambrilenca afirma que "si em dius que et doni una xifra per compensar-ho tot, no hi pot haver-ne cap".
Podreu llegir l'entrevista íntegra a la propera edició del més de febrer de Revista Cambrils.