Un ple històric que va donar molt de si
Molta expectació al plenari del 9 de gener |
1. Ple a la sala de plens
Quinze minuts abans del ple, ja hi havia multitud de persones, moltes delles encuriosides per un acte mai vist a la població, que sesperaven per accedir al saló de plens. Un cop obertes les portes els seients van ser ocupats en pocs segons, cosa que va obligar la resta de públic assistent a restar drets als laterals del saló i a la zona annexa, on hi ha la sala Àgora. Aquest fet, així com el retard dalguns regidors, van obligar a començar la sessió uns 8 minuts més tard de lhora prevista.
2. On planto la càmara?
Tenint en compte laforament del saló de plens, molt reduït en relació a la resta destances de ledifici consistorial, una tercera part de la seva superfície era ocupada pel desplegament més gran de mitjans informatius en un acte daquesta magnitud, un fet realment inèdit.
3. Xavier Martí dispara els decibels de lequip de so
La mesa dedat, constituïda pel regidor més jove i el més gran, Jordi Savall i Alphonse Arcelín respectivament, anava cridant els representants de les diferents regidories i dels partits polítics. Cadascun dells va realitzar un parlament en el ple de la moció de censura. Cal destacar com a fet anecdòtic el discurs de Xavier Martí, exregidor de Turisme, que va començar sense veu al micròfon fins arribar a unes distorsions de so i de volum que van alterar lacústica de la sala de plens.
4. Senyora Garriga?
Un cop acabats els parlaments es va procedir a efectuar les votacions dels diferents membres de lequip de govern i loposició en una urna situada a la mesa dedat. Ambdós membres de la mesa anaven cridant els regidors a votar, i es va produir lanècdota curiosa que Jordi Savall va cridar a votar la senyora Garriga, en comptes de cridar senyora Garrido, fet que va obrir un somriure al públic i als mateixos membres del consistori, trencant una mica la tensió en un acte com aquest.
5. Qui dóna la vara?
Un cop aprovada la moció de censura es va proclamar alcalde Robert Benaiges. Lalcalde sortint va felicitar el nou alcalde, però va destacar el fet curiós que Joan Serra no va ser qui va cedir la vara al nou alcalde Robert Benaiges, sinó que va ser el mateix Alphonse Arcelín lencarregat de donar-lhi, com a membre de la mesa dedat.
6. Un final de show americà
En finalitzar el ple, es va produir un espontani repartiment de flors a part del públic assistent. Dalguna manera, semblava que es tractés dun acte electoral a lamericana, amb celebracions emotives i abraçades entre els membres del partit polític i el públic allí present.§ Robert Benaiges [PSC] [...] Els ciutadans i ciutadanes no tenen perquè patir les conseqüències de la incapacitat i la paràlisi que pateix actualment lAjuntament§
Robert Benaiges |
[...] La moció de censura és constructiva, ofereix una alternativa possible de govern capaç de resoldre des duna nova majoria els reptes de present i futur immediat que Cambrils ens planteja. En el temps que resta prometem treball, esforç, dedicació i diàleg a la societat cambrilenca
[...] Ajornarem els tràmits administratius dun camp de golf i habitatges a lentorn del Parc Samà fins a les eleccions municipals de lany 2003. Realitzarem un pla de xoc per millorar la neteja viària. Sanejarem leconomia municipal. Crearem la figura del defensor del ciutadৠJoan Serra [CiU] [...] Ni vint-i-quatre hores abans de presentar-se la moció al registre de lAjuntament el candidat a ser alcalde moferia un pacte de govern§
Joan Serra |
[...] Destituir el regidor Francesc Garriga va ser una decisió que vaig prendre amb tota la responsabilitat i totes les conseqüències, una decisió que com a alcalde tornaria a prendre sense dubtar ni un sol instant
[...] Aquesta moció es realitza amb largument de la paràlisi de lAjuntament. Un argument que no es res més que una mentida, una fal·làcia en la qual samaguen les ganes de revenja i lafany del poder daquell que el volen a qualsevol preu
[...] El seu únic objectiu durant aquests tres anys i mig ha estat la destrucció. Cambrils ha estat present en lopinió pública, per controvèrsies i tergiversacions provocades per aquells que avui reclamen i prometen normalitzar la política municipal