Enrique Navarro, un dels voluntaris cambrilencs

El 16 de novembre del 2002, la tripulació del petrolier “Prestige” abandonava l’embarcació a alta mar, a la seva mala sort. L’endemà mateix, començava una marea de chapapote que des d’aleshores ha tacat continuadament les costes gallegues.

L’acció ralentida de les administracions i el silenci mediàtic que han imposat els governants del Partit Popular davant del major desastre ecològic que ha patit fins ara Europa després de Xernòbil ha generat una contramarea de ciutadans gallecs i voluntaris d’arreu de l’Estat per lluitar contra la marea negra.

Des de l’Ajuntament de Cambrils, concretament des del Punt d’Informació Juvenil, s’ha obert una llista de voluntariat per anar a Galícia, junt amb els ajuntaments de Vila-seca i Salou. Aquesta iniciativa té com a principal obstacle les traves que la Xunta de Galícia posa als voluntaris, ja que no volen que hi vagin.
Cambrils també s’ha sumat a les accions solidàries amb el poble gallec de la mà d’un grup de voluntaris que de forma altruista i desinteressada han esmerçat temps i energies en les tasques de neteja del ja famòs chapapote. En recollim alguns testimonis, tot i que segur que n’hi podria haver d’altres.

Voluntaris cambrilencs

El cambrilenc Enrique Navarro, d’origen madrileny i gallec, va passar els dies previs a Nadal, netejant chapapote a la Costa de la Mort, concretament, a Muros. Per l’Enrique, la seva era una acció de justícia, “li dec molt a Galícia: la meva mare i part de la família, part de la meva joventut...”.

Tot i no faltar-li motivacions, les dificultats per anar a Galícia van ser considerables, ja que des de Galícia no s’admetien voluntaris individuals i l’Enrique es va veure obligat a inscriure’s en un grup organitzat. Es pot dir que va estar de sort de trobar un grup de Protecció Civil de Tarragona que marxava els dies previs al Nadal, ja que el grup de tarragonins que tenia previst viatjar passat el Nadal no ho ha pogut fer per impediments de la Xunta.

Imatges cedides per Salvador Franch, en les que es veu el fuel al litoral i els tractors i voluntaris treballant en la neteja

Navarro va coincidir amb dos cambrilencs més, l’Anna Fité i el Francesc Bonet, vinculats a l’Agrupament d’Escoltes Gent de Mar. Van estar afinats al Pavelló Esportiu de Muros, des d’on es distribuïen els voluntaris al llarg de platges i costa per netejar el chapapote. Només baixar de l’autobús, ja els van posar a la feina, però aviat es van adonar que imperava el descontrol: “l’equipament dels voluntaris és molt rudimentari, propi de l’Edat Mitjana. A la hora d’estar treballant a les roques, on s’acumula gran quantitat de petroli, ens envien a la sorra, on només hi havia lacasitos (petites taques de chapapote). Notàvem un gran descontrol per part dels que organitzaven els voluntaris, hi havia molta gent manant, trobàvem a faltar tècnics que ens diguessin millor el que havíem de fer”.

Navarro és molt crític amb les actuacions del govern davant del desastre ecològic: “al nostre costat teníem l’exèrcit amb els seus mitjans, quan nosaltres només teníem les mans i els cabassos. Va venir el ministre de Defensa a dir que les platges estaven molt netes, es nega de forma constant la realitat del desastre, s’ataca la plataforma Nunca Mais, quan ells estan de cacera...”.

L’Enrique Navarro està convençut que el poble gallec se sent traït per la Xunta. Els gallecs tenen molt clar que la solució adoptada va ser la pitjor per la negligència del govern del PP. “S’havia d’haver portat el vaixell a una badia petita i limitar així el desastre” diu. Per Navarro hi ha una forta voluntat a tapar el que està passant a Galícia: “no volen que hi vagi la gent perquè no expliquin el que està passant. Volen donar la imatge que hi ha l’exèrcit i que tot està controlat, quan tot plegat és una bomba. Els gallecs s’adonen ara a qui han estat donant el poder tot aquest temps, i es preveu una forta baixada del PP a les properes eleccions, i un enfortiment del Bloc Nacionalista Gallec, que són els que s’han posat al costat del poble a treure chapapote, sense preocupar-los sortir a les fotos”.

§ Punt d’inflexió pels gallecs§

Per Navarro, el desastre del “Prestige” ha suposat un punt d’inflexió: “els gallecs davant dels problemes, o s’amaguen o se’n van, i aquesta vegada han respost amb treball, manifestant-se, s’estan organitzant...”.

El futur dels gallecs és, per aquest cambrilenc d’adopció, “molt negre. No hi ha fàbriques ni turisme. Viuen de la pesca i del marisc, i durant uns quants anys hauran de viure de les ajudes. És per això que aquest estiu un grup de cambrilencs anirem de vacances a Galícia. Ara més que mai és quan s’hi ha d’anar”.