Societat

Pau Sarasa, enginyer de tests a Alcatel Space

Per Jordi Moreno

Equip d’integració amb el mòdul de comunicacions del satèl·lit Astra-1K a la sala blanca d’Alcatel Space a Cannes, França. El Pau va treballar amb aquest equip durant 9 mesos abans de passar als satèl·lits Eutelsat W5 i Hispasat 1D.

Acabada la beca, Pau Sarasa va ser contractat per l’empresa Alcatel Space especialitzada en la construcció de satèl·lits de comunicacions civils i militars. Malgrat haver realitzat diverses entrevistes amb empreses de l’Estat espanyol, va decidir anar a treballar a Cannes com a enginyer de tests de radiofreqüència a la Sala Blanca d’Alcatel, un espai especialment condicionat on es construeixen els satèl·lits de comunicacions que posteriorment són llençats a l’espai exterior. El Pau ens comenta: “quan es comença a construir un satèl·lit és necessari passar molt de temps al seu costat, veient com la gent treballa i es coordina. Si mires dins un satèl·lit veus components de tot arreu, dir que un satèl·lit és de tal empresa sempre és molt relatiu; ara bé, podem dir que Alcatel és l’empresa integradora”.

Com a responsable de tests, la seva feina consistia en verificar el funcionament dels components que s’anaven afegint al satèl·lit, “a vegades això no volia dir que funcionessin bé, sinó més aviat, que anessin com el client volia”. La construcció d’un satèl·lit és realitza totalment a mida del client i gairebé de manera artesana, “molts cops he tingut a les mans components valorats amb més d’un milió d’euros i quan passa això penso amb la responsabilitat que tinc i que has d’anar amb molt de compte, però això forma part del meu treball”.

§ Nou mesos fent tests al malaurat satèl·lit Astra 1K§

Foto total del satèl·lit Astra 1K a la sala blanca d’Alcatel Space a Cannes
El Pau durant els 9 primers mesos de treball a Alcatel va col·laborar en la construcció del satèl·lit de comunicacions més gran mai construït a Europa. Desgraciadament, l’Astra 1K no va superar amb èxit el procés de injecció a l’òrbita geoestacionària i setmanes després de ser llençat a l’espai va ser precipitat sobre l’Oceà Pacífic de manera controlada. “Forma part de la nostra feina, la estadística diu que 1 de cada 10 llançaments no té èxit i ho engega tot a fer punyetes. Malgrat que s’havia escollit un dels millors coets per al seu llançament, amb un 96% d’èxit, vam tenir la mala sort d’entrar al fatídic 4%.

Des del primer moment se sabia que no s’hi podia fer res, i 5 tones de reentrada a l’atmosfera no es cremen. Per evitar la seva caiguda en un lloc habitat, Alcatel va controlar la seva caiguda sobre l’Oceà Pacífic. A l’espai tot es fa perquè funcioni bé, però sempre hi ha alguna cosa en què no s’hi ha pensat que pot posar tota la missió en perill, és aquest fet el que fa la meva feina una mica diferent d’altres. Si a més a més tenim en compte que el que està en joc és molt car, o no té preu, com ara les missions científiques, fa de la meva feina un món apassionant. I fa que quan tot va bé, estiguis més orgullós de la teva feina, però d’alguna manera has de saber tolerar que les coses poden anar malament”.

Acabada la seva col·laboració amb l’Astra 1K, Pau Sarasa va passar a ser responsable de tests del satèl·lits Hispasat 1D i Eutelsat W5, que actualment orbiten a 36.000 km d’altura. El Pau afirma “Hispasat per a mi va ser més gratificant, a banda de tenir més responsabilitat, el client aquest cop era espanyol, i sempre agrada poder-li parlar en castellà, en comptes d’anglès, també em reconforta veure que estàs aportant la teva experiència a un projecte del teu país”.

§ Trasllat a Toulosse per dissenyar una antena§

Foto de dues antenes com les que actualment realitza el Pau a la divisió “antennes sol” d’Alcatel Space Toulouse, on treballa actualment
Amb ganes d’obrir encara més horitzons a la seva carrera, en Pau Sarasa es va traslladar el passat mes d’abril a la central que té Alcatel a Toulosse. Actualment dissenya antenes parabòliques per a l’enviament i recepció de consignes a satèl·lits i a planetes del sistema solar. És un camp on s’hi troba molt més còmode, “abans feia tests de satèl·lits, ara estic dissenyant i puc aportar les meves idees, això és el millor que li pot passar a un enginyer, que vegis que les teves idees es tradueixen en un producte final que funciona i que t’aporta un retorn. El seu últim projecte és el disseny d’una antena receptora mòbil de satèl·lit per a la marina francesa que presidirà el buc insígnia d’aquesta flota, el Charles de Gaulle.

Comenta aquest article