Pere Escobar i Josep M. Ferrando en un moment de la xerrada

El primer acte que estrena la commemoració del 50è aniversari de la primera edició de la Revista va tenir lloc el dissabte 15 de gener a la sala d’actes del Centre Cultural del carrer de Sant Plàcid. El periodista esportiu Pere Escobar va acceptar ser el primer convidat del cicle de conferències-col·loquis previstos al llarg d’enguany. El tema “Periodisme i esport” va servir d’excusa perquè al llarg d’una hora i mitja Pere Escobar donés la seva opinió sobre el moment que travessa els periodisme esportiu i la seva manera de fer front a aquesta especialitat periodística que tantes passions aixeca.

Més que una conferència, l’acte va ser un diàleg obert amb els assistents, que es van animar a preguntar a Pere Escobar, preguntes que la majoria de les vegades feien referència al difícil moment que travessa el Barça. Pere Escobar va explicar la seva visió de la situació blaugrana, i sense entrebancs es va mostrar molt crític amb la situació actual, i encara més pessimista en la manera com es pot solucionar. Les seves respostes van provocar el somriure més d’una vegada dels assistents, però van mostrar un panorama blaugrana força desolador, que també va repetir pel que fa a l’Espanyol. En resum, una hora i mitja llarga que va servir per saber una mica més els fils que mouen un esport tan apassionant com el futbol professional.

§ Pere Escobar, vint-i-tres anys de periodisme esportiu §

Des de quan treballes de periodista esportiu?
Des de sempre. Vaig començar al Noticiero Universal, després vaig passar al diari Sport. L’any 1983 vaig començar a Catalunya Ràdio, compaginant-ho amb el diari Sport fins a finals dels anys vuitanta. L’any 1991 em van cridar de TV3, fins que l’any 2000 vaig entrar a Ona Catalana, i aquest darrer estiu em van dir si volia tornar a TV3 amb una cosa que no tenia res a veure amb l’esport.

Des de quan fas retransmissions esportives?
Si no recordo malament vaig començar l’any 1986 retransmeten partits del Sabadell a segona divisió. Després vaig retransmetre l’Espanyol, després les retransmissions de futbol de TV3, i després el Barça. Aquest és el primer any que no tinc retransmissions durant molts anys.

Com especialista en esports creus que quan el Barça va malament és millor per al periodisme esportiu?
Això no es així, la veritat és que és molt millor treballar quan les coses ban bé, potser és més fàcil parlar malament que parlar bé, això ja ho reconec, però és molt pitjor, la gent té més tendència a comprar diaris, escoltar la ràdio i veure la televisió si és per veure una cosa agradable que una cosa desagradable.

És més complicat treballar amb aquest ambient?
Sí, treballar en un ambient de mal rotllo com aquest és molt més complicat, és molt més depressiu, la gent està més emprenyada, la gent té menys ganes de parlar.

Les relacions amb un gran club i la premsa esportiva quan les coses no van bé són més difícils?
Sí, és molt difícil, perquè la relació és molt més freda i llunyana i després de tres anys que les coses vagin mal dades, l’estat de crispació és molt alt, i la tendència a imaginar coses inimaginables per les dues parts és molt fàcil. Suposo que ells deuen pensar que el món està en contra d’ells i tots som uns comprats, nosaltres pensem que ells ho fan tot malament i que ho fan així perquè els interessa.

Com decideixes fer “En camp contrari”, un programa a TV3 que no té res a veure amb el món de l’esport i amb un nou format?
Quan estàs fins a la gorra d’aquest mal ambient estàs desitjant fer una altra cosa, i feia temps que pensava que podia fer una altra cosa. Em vam preguntar si ho volia fer i vaig pensar que si no ho provava ara quan ho podria fer? Era un risc molt alt, però espero que hagi sortit bé.

Es pot compaginar el periodisme esportiu amb altres models periodístics?
Penso que la gent que fa esports pot fer qualsevol altra cosa, però no qualsevol periodista pot fer periodisme esportiu.