Una concentració de suport a mossèn Ramon, punt àlgid de la polèmica lingüística a la parròquia de Sant Pere
A la sortida de missa, un grup de manifestants van cantar Els Segadors mentre onejaven banderes estelades |
El diumenge 22 dagost, a missa de dotze, la parròquia de Sant Pere Apòstol era plena a vessar. No eren només fidels els qui es van congregar, ja que diverses persones van acudir en resposta a la convocatòria dÒmnium Cultural en suport de Mn. Ramon i a favor de les misses en català. Un centenar de persones, cambrilencs i vingudes de tot Catalunya, habituals i no a missa, van respondre a la crida. Tal i com havia passat en dies anteriors, lintendent de la Policia Local i un altre agent van assistir a la missa vestits de paisà. En acabar la celebració, que va ser oficiada en català per Mn. Ramon, es van sentir nombrosos aplaudiments. En sortir a la plaça, un grup de persones van cantar Els Segadors mentre onejaven banderes estelades.
La llengua en què soficien les misses ha estat el motiu de la polèmica. A la parròquia de Sant Pere Apòstol soficia una missa a la setmana en castellà, els dissabtes a les 7 de la tarda. Un grup destiuejants aragonesos van encentar la polèmica al queixar-se perquè en lúnica missa que es fa en castellà els cants són en català. No obstant, a la parròquia hi ha missals en castellà per poder seguir la celebració. Malgrat que la notícia ha saltat als mitjans informatius a meitats del mes dagost, els antecedents es remunten a la primera quinzena del mes de juliol.
Els antecedents
Jordi Savall, regidor de Seguretat Ciutadana, explica que els qui van començar la controvèrsia van ser un grup de sis aragonesos jubilats, quatre dones i dos homes. Per evidenciar el seu malestar, aquests cantaven en veu més alta i en castellà quan els cants eren en català. Sembla ser que fins i tot van arribar a amenaçar el capellà de la parròquia, Mn. Ramon Blas i Batet, qui va alertar la Policia Local però va declinar fer cap denúncia. Arran dels fets, la Regidoria va enviar un agent de paisà per tal de conèixer què succeïa. El grup daragonesos va avisar que planejaven boicotejar la missa celebrada amb motiu de la Mare de Déu del Carme, però la missa es va celebrar amb tota normalitat.
La gota que va fer vessar el got
La polèmica generada per les queixes dels estiuejants aragonesos va saltar a la premsa a partir duna notícia publicada en un diari de la demarcació el 16 dagost. De seguida sen van fer ressó diversos mitjans informatius. Lendemà mateix, 17 dagost, un diari fet a Barcelona que només es publica en castellà, establia la connexió entre la parròquia, a Cambrils, i el poble on va nèixer i crèixer Josep-Lluís Carod-Rovira i apuntava que Mn. Ramon shavia exiliat com a conseqüència de les amenaces rebudes. Mn. Ramon, tal i com ell mateix explica en un dels seus manifestos, va acudir a un congrés internacional anual a Suïssa. Mentre Mn. Ramon era a Suïssa van substituir-lo capellans castellanoparlants. Així doncs, totes les misses van passar a oficiar-se en castellà durant la seva absència.§ Per què les misses en català? §
El primer a expressar per escrit la seva posició va ser Mn. Ramon, rector de Sant Pere Apòstol. El text Por qué las misas en catalán? va aparèixer pels voltants de la festa de la Mare de Déu del Carme. En aquest text, sense firma ni data i íntegrament en castellà, el mossèn argumenta la seva posició i exposa lacord del Concili Provincial Tarraconense del 1995, el qual fixa el català com a llengua pròpia de lEsglésia a Catalunya. Aquest text està penjat a la porta de lesglésia i també hi ha fotocòpies a disposició dels interessats.
Un segon text, en català i castellà, va ser elaborat per Mn. Ramon al tornar del Congrés de Suïssa i amb motiu de la polèmica generada. Aquesta vegada el text està firmant per Mn. Ramon i porta data del 21 dagost. Aquest text, també a disposició dels feligresos, està desglossat en quatre punts, que transcrivim a continuació:
De retorn del Congrés Internacional, que tenim cada any després del 15 dagost els capellans del Moviment dels Focolars a Suïssa, i sorprès pels comentaris dalguns mitjans de comunicació social sobre el comportament a la nostra parròquia per part de persones provinents de fora de casa nostra, vull manifestar:
1. El meu afecte per tots els naturals daltres terres que conviuen entre nosaltres temporalment o de manera permanent; 2. Que considero normal la diferència de punts de vista lingüístics entre persones de cultures diverses i que, dins el diàleg fratern i la llibertat dels fills de Déu, escoltaré agraït tot suggeriment de cara a la millora de la nostra convivència parroquial; 3. Que el full Por qué las misas en catalán? vol ser simplement la resposta cristiana i ponderada als qui tenen una altra idea respecte a lús normal del català dins de lEsglésia; 4. I que lassistència privada a missa per part de qualsevol ciutadà, encara que tingués algun càrrec públic, i els col·loquis personals no shan de distorsionar ni amplificar a través dels mitjans de comunicació social en detriment de la bona convivència i de la unitat demanada per Jesús amb aquelles paraules: Que tots siguin u perquè el món cregui (Jo 17, 20). |
Cal dir, però, que la versió daquest text que es va penjar a la porta de lesglésia incloïa un cinquè punt que diu textualment: 5. Per tot això lamento que Òmnium Cultural hagi estat víctima duna mala informació i agraeixo el seu recolzament, però al mateix temps no puc acceptar la seva manifestació pública de demà en defensa meva, tota vegada que no em sento amenaçat per ningú i en canvi amb ella es posa en perill la bona convivència de tots els qui viuen avui a Cambrils.El darrer dels manifestos el van repartir membres de lAssociació Amics de la Llengua Catalana el diumenge 22 dagost a missa de dotze. Aquest text, sense firma ni data, està escrit en català i en anglès. El text dels Amics de la Llengua convida a la revolta popular davant de les provocacions daragonesos i argentins i per resoldre el conflicte proposa que les misses que no es facin en català es facin en anglès.