L'escut de Cambrils (I)
Els cambrilencs més observadors s'han fixat que d'un temps cap aquí s'han vist alguns escuts de la vila dissenyats de manera diferent com estàvem acostumats a veure'ls fins ara. I crec que serà molt interessant per molta gent que estudiem les diferents vicissituds per les quals, al llarg dels anys, ha passat l'escut de Cambrils i les opinions que sobre ell ens han donat estudiosos cambrilencs i les doctes corporacions que més coneixement tenen de les qüestions històriques.
Josep Serra i Dalmau, en els seus apunts sobre la història de Cambrils, en parlar de l'escut de la vila, diu: "Tothom coneix o sap de que consta l'escut de Cambrils: de les quatre barres catalanes i de la corona comtal: les barres estan travessades pel mig en angle recte per una faixa; en aquesta faixa hi ha un gos i a ambdós costats de les barres, un lleó." I, a continuació, es fa una sèrie de preguntes sobre què signifiquen el gos i els lleons, i quan, per què i amb quin motiu varen concedir-se. I diu: "En quan al gos, diu el senyor Clanxet i he llegit en les memòries del senyor Roca que significa fidelitat; mes no precisen motiu, ni data de la concessió", i 'com a suposició' fa un estudi dels fets que podrien haver motivat el lliurament del símbol. Creiem, però, que l'estudi no té consistència històrica. Pel que fa als lleons, ho veu més fosc i diu: "¿A què es deuen, doncs aquests lleons? No ho sé: fins que no es pugui treure l'entrellat, un misteri. Per mi no hi ha dubte que vingueren d'allà, de Madrid."
Després fa història dels escuts que ha usat l'Ajuntament: "... el més vell o antic que havem trobat fins avui, l'havem trobat en un document de l'any 1750. Es un segell sec, o sigui dels que marcaven (avui ja no s'estilen) damunt d'una hòstia apegada entre dos papers. Es bastant borrós, degut al paper de damunt que es deuria arronçar fent perdre els cantons de les figures; no obstant es distingeixen perfectament els lleons i el gos que travessa les barres que són, per cert, cinc.
Després d'aquesta època, ja no trobem cap segell fins l'any 1833 en una llicència lliurada pel Batlle Josep Puig. Tan borrós resulta aquest, que quasi no es pot conèixer; no obstant es distingeixen les barres que sembla que són també cinc. Dites barres es veu clarament que no continuen de dalt a baix, el que indica que hi ha alguna cosa al mig que deu ser la faixa amb el gos, mes el segell devia estar tan usat que solament treia gargots. Per la forma, sembla que no tenia els lleons al costat.
El document del segell que acabem de descriure té la data del 25 de gener de l'any 1833 i en un passaport extés a favor de Joan Antoni Salvadó, datat el dia 10 d'agost del 1835, o sigui dos anys i mig després, trobem ja un altre segell ben clar. En aquest segell nou es distingeixen també amb tota claredat les barres catalanes, que són també cinc. Dites barres estan travessades per la faixa, en la qual s'hi veu un vestigi del gos. No obstant falten també, com en l'anterior, la corona comtal i els lleons. I encara es més d'estranyar el que acabem de dir, si es té en compte el poc temps que fou usat. En efecte: l'any 1833 trobem un segell i l'any 1835 en trobem un altre, però ve el senyor Clanxet i en les seves memòries diu que per sobre l'any 1850 s'usà un altre segell diferent. Resulta que amb 14 ó 15 anys l'Ajuntament tingué dos segells: un sense lleons i l'altre amb lleons."