Informació general

El concert d'Ignasi Terraza enceta el cicle de concerts de tardor-hivern de la Cripta

Per Gerard Ballester

Un moment del concert d'Ignasi Terraza a la Cripta, el passat dissabte al vespre

Dissabte al vespre, la Cripta de l’Ermita va acollir el concert de jazz a càrrec del pianista barceloní Ignasi Terraza. El concert, organitzat pel Departament de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils, enceta la programació de concerts de tardor-hivern de la Cripta de l’Ermita i a la vegada també és una de les primeres actuacions del IV Cicle Cambrils Jazz & Blues, que s’allargarà fins al desembre oferint tot un ventall de concerts de jazz, boogie, blues i folk en diversos bars musicals del municipi.

Ignasi Terraza està considerat un dels millors pianistes de jazz de casa nostra. Tot i perdre la vista des de ben petit, la seva carrera musical ha estat plena d’èxits. Ha rebut nombrosos premis en festivals internacionals i ha tocat al costat de músics de molt renom com Frank Wess, Jesse Davis, Nicholas Payton, Teddy Edwards, entre d’altres. Des de l’any 1998 Ignasi Terraza ha actuat en moltes ocasions al costat de la seva pròpia formació de trio. En aquest concert, però, va presentar la seva darrera aposta en solitari. Aquest darrer treball s’anomena “Sol-IT”; és la primera vegada que toca sol i així ho vol reflectir al títol: sol, seguit de les seves sigles, Ignasi Terraza.

Va interpretar peces com “Emotional Dance”, “Just One of Those Things” de Cole Porter, on va meravellar el públic amb la seva agilitat i capacitat d’invenció de les seves improvisacions. Va continuar amb un “Two Sleepy People” molt tranquil i agradable, seguit de “Relaxin' At Camarillo” de Charlie Parker, un blues genial on Terraza demostrava el seu potencial davant les tecles i la facilitat sorprenent que hi té. També va interpretar “Midnight Sun” i un parell de peces polifòniques on només tocava amb la mà dreta, era el cas de “If I had you”, o bé amb la mà esquerra, “Mood Indigo”. Temes com el Rossinyol o El Cant dels Ocells –aquesta darrera a petició del públic– van sonar camuflats enmig d’un embolcall jazzístic ideat per Terraza. En els bisos va deixar escollir al públic els temes que volguessin, que finalment es decantà pel clàssic “When the Saints go Marching In”, però tocat a l’estil Ignasi Terraza, és a dir, immillorable.

Comenta aquest article