S'inicia el cicle sobre l'arribada del turisme a Cambrils entre 1950 i 1962
 |
| Un moment de la taula rodona. D'esquerra a dreta: Roser Bertrand, Isabel Martí, Elena Ferrando, Joan Llaberia, Amàlia i Salvadora Borrut i Gerard Martí |
Ahir a les 20 hores del vespre, el Centre Cultural, va ser l'escenari de la xerrada inicial del cicle sobre l'arribada del turisme, organitzat pel Departament de Cultura de l'Ajuntament, l'Arxiu Municipal, el Museu d'Història de Cambrils i Biblioteca Municipal. Tal i com va explicar el regidor Francesc Garriga, el cicle tracta de fer una reflexió sobre un període que va de 1950 a 1962, quan es comença a perfilar el model econòmic que ha portat progrés al municipi. Garriga va elogiar el testimoni que suposa consultar les pàgines de la Revista Cambrils de l'època per tal d'il·lustrar els canvis de mentalitat que suposava l'arribada del turisme, i va llegir fragments d'un número de l'any 1953.
El director del Museu d'Història, Gerard Martí, va aportar dades que il·lustren el canvi demogràfic: el 1960 el municipi tenia poc més de 4.000 habitants, mentre que el 1970 ja en tenia 7.295; per altra banda va recordar la dada que el 1950, el 80% dels cambrilencs es dedicaven al sector primari. Tant Garriga com Martí, destacaren la importància d'aquest moment per tal de recollir el testimoni oral d'uns anys que han marcat el desenvolupament del municipi per sempre. Abans d'iniciar la taula rodona, es va passar la projecció del documental "Sol, marinada i romesco" (1969) obra del cambrilenc Jaume Nin Alegret, desaparegut fa poques setmanes i que ha cedit la seva obra fílmica a través del Centre d'Estudis Cambrilencs.
Confondre la toillete per un rèmol
La xerrada va ser iniciada per dues turistes que tota la seva vida han estiuejat a Cambrils, Roser Bertrand i Isabel Martí; una cambrera del restaurant Can Gatell d'entre 1950 i 1960; i Elena Ferrando, Joan Llaberia i Amàlia i Salvadora Borrut, propietaris d'establiments oberts als anys 1960. Roser Bertrand, descendent de la família Dolça va explicar que donat que el seu rebesavi ja venia a Cambrils, venir aquí era com visitar una part de la seva família. La Roser recorda un Cambrils molt diferent, "sense gens d'asfalt", aleshores va ser quan el conegut xalet del Dolça propietat de la seva família, es va haver d'enderrocar el 1942 per l'avenç del mar.
La reusenca Isabel Martí, recorda amb molt d'afecte les seves estades en un pis de la família a sobre del bar Gareno durant els anys 1950. El seu pare comprava peix a la llotja, es feien amb els cambrilencs com si fossin de la família i amb la seva colla d'amics anaven a la platja sota de l'únic tendal que hi havia. Elena Ferrando va aportar el toc més satíric quan, per explicar el xoc de mentalitats, va explicar que les primeres noies que arribaren amb pantalons curts "shorts", van ser apedregades per cambrilenques. Ferrando recorda com els primers turistes eren barcelonins, aragonesos i francesos; precisament va detallar un episodi còmic amb una francesa que havia dibuixat una circumferència per donar entendre que volia anar al servei, i les cambreres li van portar un rèmol. Joan Llaberia va explicar la seva experiència obrint la botiga "Sama" conjuntament amb Lluís Recasens, convertint-se en la primera cristalleria local. Cap a la dècada de 1970 es va dedicar a vendre cargols del sud-est asiàtic i peixos dissecats, cosa que va resultar un èxit. Les germanes Borrut, explicaren com van convertir l'antiga parada de peix del seu pare de la plaça del Pòsit, en una botiga de souvenirs. Venien els típics records de l'Espanya del moment: mantilles, castanyoles, toros i ballarines, i més endavant van introduir banyadors i perfumeria. Al final de la xerrada, els membres de la taula van valorar positivament els efectes del turisme al municipi.
La propera xerrada del cicle tindrà lloc dijous vinent dia 15 de novembre al Centre Cultural a les 20 hores, sota el títol Cambrils, parada i fonda.