Salvador Anton: "El turisme s'ha convertit en el paisatge habitual de la nostra vida quotidiana"
:
El catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional a la URV, el vila-secà Salvador Anton, va ser el protagonista de la conferència que ahir al vespre es va celebrar al Centre Cultural, dins del cicle L'arribada del turisme a Cambrils, organitzat per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Cambrils. La xerrada de Salvador Anton va ser presentada per regidor de Cultura, Francesc Garriga, i complementava l'exposició fotogràfica que amb el nom de Turisme de postal es va inaugurar el passat 22 de novembre a la sala Àmbits del Centre Cultural.
Salvador Anton va centrar la seva exposició en el procés de transformació que ha patit el territori lligat amb l'arribada del turisme i respecte a aquesta qüestió va assenyalar que no passa massa sovint que una persona pugui veure una transformació tan important del territori al llarg de la seva vida, "la meva besàvia, per exemple, va morir amb un paisatge als ulls molt similar al que havia vist al néixer". Aquest procés de transformació, que arrenca la dècada dels 50 amb alguna reminiscència puntual amb anys anteriors, Salvador Anton el va marcar amb referències i dades extretes de les hemeroteques. Així doncs, Anton va explicar que en una guia de viatges francesa de l'any 1952, els seus autors dedicaven un paràgraf a la costa tarragonina mostrant-la com un paratge idíl·lic i gens transformat que contrasta amb la marca Costa Daurada actual que amb 20 milions de pernoctacions l'any és un destí turístic de primer ordre. Pel que fa a la denominació de Costa Daurada, el nom es va sol·licitar l'any 1964 i va quedar inscrit al registre l'any següent, i referint-se a la costa que des del Maresme arribava a la demarcació de Tarragona.
A Cambrils, 18 urbanitzacions i 16 plans parcials en 15 anys
Salvador Anton va fer esment d'un Pla d'Ordenació del Litoral a nivell de la demarcació, l'any 1963, que tot i fer-se, no es va arribar a aplicar mai, "era el moment de la iniciativa privada" va explicar Anton i va donar detalls de com es va anar transformant el litoral en nuclis com Salou, Cambrils, Miami Platja, Calafell i d'altres punts de la Costa Daurada. Pel que fa a Cambrils, un impuls important al procés urbanitzador el va tenir Rumasa, amb Francisco Curt al capdavant, amb la urbanització a principis dels 60 de Vilafortuny i, poc després, de la zona de Cambrils Badia. Segons Anton, entre 1960 i 1975 a Cambrils es van crear 18 urbanitzacions amb 16 plans parcials aprovats. Salvador Anton també va fer referència a la diferència de preu que, en un moment donat, es donava a la zona de llevant del municipi respecte a la de ponent. Mentre a la de llevant s'arribava a pagar 10 pessetes el pam, a ponent es pagaven dues pessetes el pam.
A banda de la transformació del territori, Salvador Anton també va incidir en el canvi social del turisme i per reflectir aquest canvi social va fer esment a diferents textos de la Revista Cambrils dels anys 1954 i 1955 que ho reflectien. Dos d'aquests textos que Anton va llegir eren de Lluís Recasens, present a la sala. Un cop acabada la conferència, Recasens va poder referir-se públicament a aquests textos escrits a la Revista Cambrils quan tenia vint anys i escaig així com fer esment del procés de transformació de Cambrils que ell va viure en primera persona com alcalde de Cambrils als anys 70.
Salvador Anton va cloure la conferència amb unes reflexions sobre el fenomen cultural que ha representat el turisme i va cloure la seva exposició amb una reflexió, "malgrat els dèficits i les dificultats, el turisme s'ha convertit en l'oportunitat pel territori. El turisme s'ha convertit en el paisatge habitual de la nostra vida quotidiana"
 |
| El catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional de la URV, Salvador Anton, i el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Cambrils, Francesc Garriga, ahir, al Centre Cultural |
El catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional a la URV, el vila-secà Salvador Anton, va ser el protagonista de la conferència que ahir al vespre es va celebrar al Centre Cultural, dins del cicle L'arribada del turisme a Cambrils, organitzat per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Cambrils. La xerrada de Salvador Anton va ser presentada per regidor de Cultura, Francesc Garriga, i complementava l'exposició fotogràfica que amb el nom de Turisme de postal es va inaugurar el passat 22 de novembre a la sala Àmbits del Centre Cultural.
Salvador Anton va centrar la seva exposició en el procés de transformació que ha patit el territori lligat amb l'arribada del turisme i respecte a aquesta qüestió va assenyalar que no passa massa sovint que una persona pugui veure una transformació tan important del territori al llarg de la seva vida, "la meva besàvia, per exemple, va morir amb un paisatge als ulls molt similar al que havia vist al néixer". Aquest procés de transformació, que arrenca la dècada dels 50 amb alguna reminiscència puntual amb anys anteriors, Salvador Anton el va marcar amb referències i dades extretes de les hemeroteques. Així doncs, Anton va explicar que en una guia de viatges francesa de l'any 1952, els seus autors dedicaven un paràgraf a la costa tarragonina mostrant-la com un paratge idíl·lic i gens transformat que contrasta amb la marca Costa Daurada actual que amb 20 milions de pernoctacions l'any és un destí turístic de primer ordre. Pel que fa a la denominació de Costa Daurada, el nom es va sol·licitar l'any 1964 i va quedar inscrit al registre l'any següent, i referint-se a la costa que des del Maresme arribava a la demarcació de Tarragona.
A Cambrils, 18 urbanitzacions i 16 plans parcials en 15 anys
Salvador Anton va fer esment d'un Pla d'Ordenació del Litoral a nivell de la demarcació, l'any 1963, que tot i fer-se, no es va arribar a aplicar mai, "era el moment de la iniciativa privada" va explicar Anton i va donar detalls de com es va anar transformant el litoral en nuclis com Salou, Cambrils, Miami Platja, Calafell i d'altres punts de la Costa Daurada. Pel que fa a Cambrils, un impuls important al procés urbanitzador el va tenir Rumasa, amb Francisco Curt al capdavant, amb la urbanització a principis dels 60 de Vilafortuny i, poc després, de la zona de Cambrils Badia. Segons Anton, entre 1960 i 1975 a Cambrils es van crear 18 urbanitzacions amb 16 plans parcials aprovats. Salvador Anton també va fer referència a la diferència de preu que, en un moment donat, es donava a la zona de llevant del municipi respecte a la de ponent. Mentre a la de llevant s'arribava a pagar 10 pessetes el pam, a ponent es pagaven dues pessetes el pam.
A banda de la transformació del territori, Salvador Anton també va incidir en el canvi social del turisme i per reflectir aquest canvi social va fer esment a diferents textos de la Revista Cambrils dels anys 1954 i 1955 que ho reflectien. Dos d'aquests textos que Anton va llegir eren de Lluís Recasens, present a la sala. Un cop acabada la conferència, Recasens va poder referir-se públicament a aquests textos escrits a la Revista Cambrils quan tenia vint anys i escaig així com fer esment del procés de transformació de Cambrils que ell va viure en primera persona com alcalde de Cambrils als anys 70.
Salvador Anton va cloure la conferència amb unes reflexions sobre el fenomen cultural que ha representat el turisme i va cloure la seva exposició amb una reflexió, "malgrat els dèficits i les dificultats, el turisme s'ha convertit en l'oportunitat pel territori. El turisme s'ha convertit en el paisatge habitual de la nostra vida quotidiana"