El mes de febrer de l'any 1956, ara fa 50 anys, Cambrils va patir unes temperatures glacials que van arribar als 10 graus sota zero. La gent que ho va viure encara recorda aquell any de les gelades en què fins i tot els pagesos van haver de deixar les feines del camp, alguns dies, a causa del fred intens. Aquesta baixada de les temperatures, amb certes oscil·lacions dels valors enregistrats, es van perllongar durant la primera quinzena d'aquell mes de febrer de l'any 1956.

El 3 i el 12 de febrer

L'edició de la Revista Cambrils corresponent al mes de febrer de l'any 1956 publicava dos articles sobre aquesta onada de fred. El més extens, signat per Meteoro, explicava que "unes temperatures glacials van assotar el nostre camp durant els primers quinze dies d'aquest mes de febrer. El termòmetre, que la nit del dia 1 de febrer va baixar fins als dos graus sota zero, es va mantenir per sota d'aquesta temperatura durant tot el dia de la Candelera, el 2 de febrer. A les vuit del vespre la temperatura era de tres sota zero i a les onze i mitja de la nit havia arribat als cinc sota zero i seguia baixant". El dia següent, el 3 de febrer, diferents termòmetres situats en diferents llocs de Cambrils donaven la xifra de nou graus sota zero. Aquesta temperatura es va repetir dies després, concretament el 12 de febrer.

La crònica de Meteoro fa referència a les dades de l'estació meteorològica de la Casa Sant Josep, "l'estació meteorològica de Sant Josep, que és la que normalment ens comunica les dades, va enregistrar vuit graus sota zero, diferència natural amb la d'altres centres termomètrics, ja que es troba davant de la casa i, per tant, a recer del fortíssim vent de mestral que és el que ens va portar aquestes baixes temperatures impròpies del nostre terreny".

Dos anys abans, el febrer de 1954, ja s'havien enregistrat unes temperatures similars. Segons la crònica de Meteoro, s'havia arribat als 7 graus sota zero, concretament la matinada del dia 2 de febrer, qualificant aquesta dada en aquell moment com "la temperatura més baixa enregistrada a Cambrils en el que va de segle. Ara bé, aquest any, referint-se al 1956, s'ha batut el rècord. Indiscutiblement, el que no s'havia viscut mai s'ha repetit ara en dos anys".

A l'edició de la Revista Cambrils corresponent al març de 1956, el mateix Meteoro comentava de nou l'onada de fred del mes de febrer precisant les dades, "les temperatures mínimes es van enregistrar durant les matinades dels dies 2 i 12 amb 9 i 10 graus sota zero, respectivament, a l'aire lliure. Des del dia 2 fins al 15, el termòmetre amb prou feines va pujar als zero graus. La matinada del dia 20 el termòmetre va baixar fins a 4 sota zero. Al llarg del mes de febrer, les gelades es van repetir tots els dies."

Fred i vent

Aquesta onada de fred va penetrar a la península ibèrica com a conseqüència d'una baixíssima pressió i va arribar, segons explica la crònica d'aquell moment, "com un gran vendaval del nord-oest. En amainar el vent, la temperatura es va anar recuperant gradualment, però durant uns quants dies va gelar fins i tot en ple migdia. Algun veí assegura que un termòmetre situat en ple vendaval va arribar a marcar 12 graus sota zero, cosa que acollim amb les majors reserves. El cert és que les emissores d'Europa central i del nord anunciaven temperatures àrtiques. Una emissora alemanya donava el dia 2 de febrer la notícia que s'estava gelant el mar Bàltic i que tots els rius estaven coberts per una gruixuda capa de gel. Estocolm va batre el rècord en enregistrar 53 graus sota zero."

Danys a la pagesia

Els pagesos encara recorden les conseqüències que van comportar aquelles gelades per al camp. Es van malmetre collites i molts arbres van quedar danyats. El fred va matar els olivers que havien estat esporgats i va deixar els garrofers sense collita durant almenys tres anys. La mateixa crònica de Meteoro comenta: "s'han perdut les collites de taronges i llimones, així com les de faves, carxofes, pèsols... A hores d'ara, el camp està desgraciadament fet una pena!". A la crònica de la revista del mes de març de 1956 Meteoro comentava que al camp havia matat gairebé totes les plantes, "perquè, que sapiguem, només es van salvar els espinacs. Els avellaners sembla que no es veuran molt afectats. Es van assecant també un gran nombre de palmeres i eucaliptus i durant aquests dies ha estat molt difícil veure res verd pel camp. Fins i tot l'herba s'ha assecat i els llocs de venda de verdura han quedat deserts".

A la Casa de la Vila es va celebrar una reunió, el diumenge 4 de març, per tractar la problemàtica generada per les gelades. Hi van assistir l'Ajuntament en ple amb l'alcalde August Espolet al capdavant, el Consejo Local de F.E.T. i de les Jons, el Cabildo de la Hermandad Sindical i representants de la Cooperativa Agrícola i la Confraria de Pescadors. Es va acordar demanar dos milions de pessetes a Crédito Agrícola, demanar a la Diputació de Tarragona que deixés sense efecte el pagament del Arbitrio sobre la Riqueza Provincial i sol·licitar una moratòria per a la contribució de l'any 1957, entre d'altres punts.

Aigua del mar gelada sobre les pedres

En un altre apartat de la Revista del mes de febrer, dins la secció "Crónica... en pocas líneas", Anton Moretó explicava altres conseqüències del fred intens, "a cada moment es van coneixent nous detalls dels mals causats per l'intenssíssim fred de la primera setmana de febrer. Segons informacions rebudes d'uns quants fontaners, mecànics... la majoria de les canonades que estaven a l'aire lliure han esclatat a causa de la dilatació de l'aigua al seu interior al gelar-se. Ha passat tant a les canonades de plom com a les de ferro de bastant de gruix. També han esclatat molts motors d'explosió agrícoles a causa d'haver-se'ls gelat l'aigua de la refrigeració al seu interior. Al camp s'han gelat fins i tot les cols i les herbes, però el més espectacular ha passat a la desembocadura de la riera, on s'ha arribat a gelar l'aigua del mar sobre les pedres".