Què va passar el 7 de setembre? Per què? Com va succeir? Què ho va provocar? Són preguntes que els darrers dies ens hem acostumat a sentir. Intentarem amb aquest article explicar una mica pel damunt, sense gaires tecnicismes i a l’abast de tothom, aquell fenomen. A Cambrils ja hi estem acostumats a aquestes pluges quasi torrencials, no ens ve de nou, per sort no succeeixen amb aquesta magnitud cada any, però sí que ens en cauen de les bones. Com bé va dir el nostre alcalde, Robert Benaiges, per la ràdio, “a Cambrils no sap ploure”.

Tot va començar la matinada del dia 6. A partir de les 6 del matí, aproximadament, va començar a bufar vent de llevant, carregadíssim d’humitat al voltant del 70%, i com més anava avançant el dia més fort bufava i més carregada deixava l’atmosfera. Aquí és on va començar tot. Perquè hi hagi una explosió necessitem el combustible necessari: el llevant va ser l’encarregat. A més d’això, ens havia arribat una massa d’aire fred i humit en alçada provinent de l’Atlàntic, la qual rep i de bon gust l’aire calent i humit que el nostre Mediterrani li envia. Ja teníem els primers ingredients i bàsics a punt de caramel. A tot això hi sumeu l’aigua en superfície del mar, que en aquesta època està bastant calenteta per la forta irradiació solar (aquest final d’estiu estava a uns 24 ºC més o menys) i que, per tant, va afavorir l’evaporació intensa d’aigua cap a l’atmosfera. Podeu comprovar com a partir de les 6.30 hores, aproximadament, va començar a bufar el vent de llevant (est) i de vegades el gregal (nord-est).

Hora (h)	Pressió (hPa)	Vent	Vel. vent (km/h)	Cop màx. (km/h)	Precip. (l/m2)
23.31	1.018,8	Est	19,3	43,4	0
23.59	1.017,8	ENE	18,2	44,6	14
00.01	1.018,8	NE	30,6	46,7	0
00.16	1.018,8	Est	38,6	74,0	26
00.31	1.019,9	Est	22,5	40,2	12
00.40	1.019,9	Est	12,9	27,4	11
01.02	1.021,9	Nord	20,9	30,6	21
01.10	1.020,9	NNO	11,3	29,0	15
01.20	1.020,9	NE	12,9	20,9	14
01.40	1.020,9	NE	8,0	32,2	14
01.50	1.020,9	ENE	8,0	17,7	12
03.01	1.021,9	SE	4,8	16,1	24
03.10	1.020,9	Est	8,0	27,4	11
03.20	1.020,9	Est	12,9	25,7	8

A partir de les 23.30 hores ens arribaven ja les primeres pluges del que seria després una autèntica tempesta en tota regla, clàssiques al nostre indret. Molt d’aparell elèctric, que, per sort, va descarregar de núvol a núvol, i la gran majoria van caure al mar. La força del vent es feia palesa amb forts cops que van arribar a un màxim de 74 quilòmetres per hora, això feia que a estones la pluja no caigués en vertical sinó pràcticament horitzontal, aquest fet va provocar estralls en molts de carrers i termes de la població: arbres caiguts, tendals, algun trosset de façana mal agafat i moltes goteres, entre d’altres moltes coses.

El total d’aigua caiguda va ser de 190 litres per metre quadrat, però crec que van ser bastants més, ja que el fort vent va fer que no entrés tota l’aigua dins el pluviòmetre. Per corroborar tot això només cal veure la taula semihorària de l’estació de Meteocambrils.com. Tornant a l’apartat tècnic, aquests fenòmens s’esdevenen una vegada carregada l’atmosfera pel núvol de tempesta per excel·lència, el cumulonimbus, un autèntic monstre que pot arribar a alçades de 13.000 metres, amb molta càrrega elèctrica i que de vegades ens porta també la tan temuda pedregada. Normalment solen durar una hora o dues, amb contínues oscil·lacions de pluja, fins i tot amb parades, en aquest cas va ser molt constant i llarga, quasi 4 hores, cosa gens habitual.

Si algú va poder seguir el radar del Servei Meteorològic de Catalunya, es podia comprovar en alguns moments les taques vermelles d’intensitat d’aigua situades just damunt de l’àrea de Cambrils, que en el moment àlgid va tindre una punta de 256 litres per metre quadrat a l’hora, segons la meva estació automàtica. Això vol dir que si hagués seguit aquell ritme haurien caigut en aquelles quasi 4 hores 1.000 litres, una autèntica barbaritat. Aquests fenòmens de la natura són molt capritxosos, i més aquests que no saps mai on cauran, ni com, ni on.

Aquestes tempestes en poques hores estan formades i es desplacen en àrees no molt grans, igual que ens va caure a nosaltres hagués pogut tocar a Reus o altres llocs propers. L’índex de probabilitats que un llamp ens afecti és d’1 entre 1.000.000. Podríem dir el mateix de les rierades, però els esdeveniments succeïts aquell dia van ser més que suficientment explicatius. Sort en vam tenir que no va ploure fort a Maspujols i rodalies, perquè hauria sigut desastrós, hauríem reviscut els aiguats del 94. Les dades recollides per l’estació de Meteocambrils.com van ser les que van oferir a TV3, RAC1, Catalunya Ràdio, altres mitjans d’informació i diversos diaris.