Cultura

El cambrilenc Aitor Longas Bosque inaugura la colorista exposició de pintura "Jo miro, tu també"

Per Berta Ruiz

Aitor Longas Bosque al costat d'algunes de les peces de la seva exposició instal·lada a l'Espai El Pati

El passat divendres al vespre, a l’Espai El Pati del Centre Cultural, es va inaugurar l’exposició de pintura “Jo miro, tu també” del cambrilenc Aitor Longas Bosquet. L’Aitor va néixer a Cambrils l’any 1975. És graduat en Assessoria i Gestió Tributària per ESADE i va cursar el BBA Honours a Saragossa. Va assistir a la Universitat de Wolverhampton al Regne Unit, fent-hi estades durant tots els cursos que va durar la seva formació. L’any 2001 però, va patir un accident de trànsit, a conseqüència del qual va estar un mes en coma a l’Hospital Clínic de Barcelona i després va fer la rehabilitació durant un any a l’Institut Guttman. Aquesta rehabilitació encara la du a terme actualment, ja que té una afàsia expressiva i una hemiparèsia de la mà dreta. Tot i l’accident i les seves conseqüències, l’any 2008 l’Aitor Longas s’inicia en el món de la pintura i de l’art de la mà del Taller de Pintura de Nuri Mariné i després a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona, primer com a entreteniment i després centrant-se en la pintura com a forma d’expressar-se i de realitzar-se.

Una exposició molt colorista

Aquesta mostra, sota el títol, “Jo miro, tu també” és la seva primera exposició dels quadres que ha anat realitzant durant tots aquests anys, els quals plasmen els seus sentiments. Tal com ell mateix va explicar a Revista Cambrils Diari Digital, “és una mostra amb molta força i presenta els sentiments que tinc”. De fet, l’exposició destaca per la seva originalitat i optimisme, pel seu gran ventall de colors i pel vital traç de les obres. En cadascuna d’aquestes utilitza la pintura acrílica barrejada amb la matèria. A l’Aitor li agrada combinar l’acrílic amb el collage, enganxar papers, sorra, ferros i fins i tot matèria ‘pura i dura’ com culleres. Quant a la seva font d’inspiració, al cambrilenc sempre li agrada pintar aquella gent que li ha copsat d’alguna manera.

Comenta aquest article