L'escriptora i actriu reusenca Coia Valls presenta la novel·la "Les Torres del cel" que tracta sobre la història de Montserrat
 |
| Un moment de la presentació del llibre, ahir al vespre al Centre Cultural. A l'esquerra de la imatge, Coia Valls acompanyada de la bibliotecària Eva Ferré |
Lescriptora i actriu reusenca Coia Valls va presentar, ahir al vespre al Centre Cultural, la seva darrera novel·la històrica Les Torres del cel, en el marc de la programació Dies de Llibres a Cambrils. Lacte de presentació va anar a càrrec de la bibliotecària Eva Ferré.
Tal com va explicar Coia Valls a Revista Cambrils Diari Digital, es traca duna novel·la fundacional sobre el Monestir de Montserrat, ubicada en el segle XI, que explica el moment en què labat de Ripoll va dir a tres monjos que anessin cap a Montserrat i que conquerissin la muntanya. És una història de com senfronten aquests personatges a una escenografia tan particular i com interacciona aquest espai amb la fundació. També aborda una hipòtesi de per què Montserrat, tot i ser la gran obra de labat Oliva, no té unes torres tan impressionants com tenen les esglésies o els monestirs que es van edificar en aquell mateix moment de la història. Per altra banda, és un homenatge a la muntanya com a santuari en la seva part de levasió, però també en la seva part més tel·lúrica, de les entranyes del ventre de la terra i, amb aquesta ressonància de la terra vull lligar-ho amb la música de Montserrat que és indestriable.
"Som molts els que ens estimem Montserrat, però no hi ha tanta gent que sàpiga que aquesta depressió central de Catalunya, abans estava ocupada per un mar interior, per un llac"
Les Torres del cel és una novel·la de ficció, però a la vegada és una novel·la històrica. Tota la documentació que basteix el text de ficció està documentat amb la història de com va sorgir el monestir i sobre els orígens de com va sorgir la muntanya. Som molts els que ens estimem Montserrat, per diferents motius, uns a nivell més espiritual, daltres a nivell tel·lúric, energètic, màgic, però no hi ha tanta gent que sàpiga que aquesta depressió central de Catalunya, abans estava ocupada per un mar interior, per un llac. Fa 50.000 milions danys, això era un mar que, posteriorment es va evaporar, però allí shi abocaven grans rius que arrossegaven grans còdols. En uns moviments de terra van emergir de manera brusca i, aquestes muntanyes que veiem ara, són ben bé les entranyes de la terra. Si tenim aquesta història al cap, al contemplar-la, podrem mirar-la duna altra manera perquè podem preveure, fins i tot, que durant molt de temps va ploure molt i que, els còdols i les pedres arrodonides, i lerosió dels elements han anat fent les figures que veiem actualment.
Sobre la idea descriure una història ubicada a un espai com Montserrat, Coia Valls va comentar que, sóc de Reus, visc a Tarragona i, quan era menuda anàvem dexcursió a Barcelona i sempre vèiem, lskyline de Montserrat, la silueta de Montserrat. Quan anàvem amb els pares sempre jugàvem a allò de veig una cosa i per quina lletra comença, ara juguen a la play, i el pare va dir, jo veig un drac adormit i veritablement, venint des de Tarragona, lskyline de Montserrat sí que sembla un drac adormit. Després, quan vaig saber que allò era fons marí i vaig saber que havia emergit, vaig pensar, potser que el despertem i que ens expliqui una història.