Ple de gom a gom per escoltar els arguments a favor de la Catalunya independent
 |
| Irene Martín, en un moment de la seva intervenció, ahir al Centre Cultural |
El Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, la xerrada en format 10 x 5 sota el títol Tot allò que volies saber sobre la independència, organitzada per Cambrils per la Independència. Lacte presentat per Carme Serra va comptar amb la intervenció de deu experts que, durant cinc minuts cadascun, van parlar sobre diferents temes relacionats amb els efectes duna Catalunya independent. Cal destacar que la sala dactes del Centre Cultural es va omplir de gom a gom.
"Espanya és un mal negoci a nivell econòmic i cultural"
La primera intervenció va anar a càrrec de Magí Carulla exempresari, economista i psicòleg que va parlar don sortiran els diners per a pagar les pensions en una Catalunya independent. Carulla va explicar que "si hi ha un nou estat català, el govern espanyol tindrà el deure de seguir pagant les pensions perquè hi hem cotitzat, vulgui o no vulgui. Per altra banda, Catalunya també garantirà el cobrament de pensions, perquè després se seguirà cotitzant a lestat català. Hi ha sistemes mixtes i per tant, els recursos poden ser diversos. Catalunya independent té un major PIB que Espanya sense Catalunya, per tant, jo estic més tranquil en un futur estat català que en un estat espanyol que fa fallida.
En segon lloc, el filòleg, professor de llengua catalana i literatura a lInstitut Josep Tapiró de Reus i president dÒmnium Baix Camp Biel Ferré va centrar-se en el tema de la llengua i ho va fer llegint una carta en castellà titulada Querido Manolo, referint-se a una carta escrita per un andalús resident a Catalunya. Ferré va parlar de la incomprensió i maltractament que sovint genera lús de la llengua catalana, així com de lespoli fiscal dEspanya amb Catalunya. La carta deia que, molta gent no vol la independència pels seus orígens, però sha de mirar pel futur i Espanya és un mal negoci a nivell econòmic i cultural i no és just que es tracti així a Catalunya.
Quant a lencaix de Catalunya a la Unió Europea, ladvocat Ramon Maria Sans va explicar que, actualment, la UE no preveu cap escenari en cas que es produeixi una successió destats, és a dir, que una part dun estat sindependitzi. Això és una anomalia jurídica, però no és negatiu. Per exemple, la UE no contemplava que un estat sortís de la UE fins que es va crear una norma expressa i un país com Groenlàndia va decidir sortir. Hem de dir que pot ser que tant Espanya com Catalunya quedin fora de la UE i hagin de demanar lingrés. Cal destacar que, Catalunya té a disposició tots els tractats internacionals.
Sota el títol "El dèficit fiscal i la viabilitat de la Catalunya independent", Francesc Sabaté mestre, llicenciat en història i delegat sindical de la Federació Catalana dEstalvi va exposar els principals números en matèria econòmica. Sabaté va dir que, lespoli fiscal és duns 18.500 milions deuros que, repartits entre 7,4 milions de catalans, suposen uns 2.500 euros per persona a lany. Una Catalunya independent suposaria la fi de lespoli fiscal; es generaria superàvit; al ser un país petit ja ens espavilaríem en el comerç exterior, hauríem destablir un control pressupostari, guanyaríem credibilitat a Europa, tindríem una hisenda pròpia i caldria eliminar el frau a través duna millora en les estructures destat, caldria partir de zero, sense vicis.
Per la seva part, Pineda Vaquer llicenciada en història va parlar sobre el futur dels Països Catalans amb la independència de Catalunya. Va explicar que els Països Catalans estan repartits en quatre estats: Espanya, França, Itàlia i Andorra, però que la cultura és la mateixa. Des dEspanya sempre sha negat aquesta realitat i sha volgut aniquilar. Amb una Catalunya independent hem de defensar la llengua i la cultura mitjançant unes estructures destat, va afegir.
"Dels 30 nous estats que s'han constituït des del 1990 fins ara només 9 ho han fet per la via del referèndum"
La sisena intervenció va anar a càrrec d'Eusebi Campdepadrós, advocat i membre de la Comissió de Deontologia Professional i de Llengua Catalana del Col·legi dAdvocats de Tarragona que va parlar de la consulta a realitzar. Segons Campdepadrós, la pregunta a fer ha de ser clara i que es respongui amb un sí o un no. pel que fa als termes referèndum i consulta, són qüestions que depenen de la utilització del cens electoral, en un cas, o d'altres censos, en l'altre. Segons Campdepadrós, el fet d'autoritzar a fer-lo sempre depèn de la voluntat política i va dir que a Catalunya ja hi ha una llei de consultes via referèndum que és perfectament aplicable. De totes maneres, Campdepadrós va recordar que dels 30 nous estats que s'han constituït des del 1990 fins ara només 9 ho han fet per la via del referèndum.
Neus Cerdà va intervenir a continuació per a parlar de comerç i empreses. Cerdà va reforçar la seva tesi de que les multinacionals no marxarien de Catalunya amb diferents articles publicats en premsa on els representants d'aquestes empreses així ho expressen. A banda, Cerdà va destacar la posició geogràfica estratègica de Catalunya en l'àmbit comercial. També va destacar que l'any 2011 va ser el primer any en què les vendes a l'exterior van superar les vendes a l'estat espanyol.
L'advocada especialitzada en urbanisme i gestió, Irene Martín, va parlar del concepte de nacionalitat i doble nacionalitat i va afirmar que quan Catalunya sigui independent "això no comportarà que qui vulgui continuar sent espanyol ho pugui continuar sent-ho" i va recordar que Espanya, actualment, té tractats de doble nacionalitat amb estats com Argentina, Andorra o Portugal, entre d'altres. "Podràs seguir tenint la nacionalitat espanyola, o bé renunciar-hi o tenir la doble nacionalitat, serà una qüestió d'opció personal".
Javier Bujalance, membre del grup d'indignats de Vila-seca, va fer la seva explicació en castellà i va enfocar la independència de Catalunya com una oportunitat de millora. Bujalance es va formular unes quantes preguntes: "l'autogovern que tenim ara ens satisfà? les lleis que tenim responen a les nostres necessitats? Amb una constitució pròpia podríem millorar moltes coses i hauríem de poder aconseguir que el nou estat fos molt àgil i que els nostres gestors fossin el més honestos possible. Necessitem bones lleis i bons gestors".
El darrer ponent va ser el cambrilenc Apel·les Carod Rovira, advocat i fundador de la Comissió de Llengua del Consell de lAdvocacia Catalana i de lAssociació de Juristes per la Llengua Pròpia. Carod, que ha estat delegat de la Generalitat de Catalunya a França i representant del Govern de Catalunya a la Unesco, va destacar la importància del reconeixement internacional que haurà de tenir el nou estat català, "el reconeixement no es regeix pel dret internacional, és un acte de voluntat dels diferents estats". De cara a l'exterior és important que el procés d'independència sigui pacífic, democràtic i legítim, segons Carod, que també va explicar el cas d'Eslovènia, que l'any 1992 es va independitzar sense el reconeixement de cap país i un any després ja era reconegut per la comunitat internacional i ja formava part dels diferents organismes