La Cripta de l'Ermita acull el concert de música clàssica del duet format per Octavi Martínez i Astrid Steinschaden
Octavi Martínez i Astrid Steinschaden durant el concert que van oferir ahir a la nit a la Cripta |
Ahir a la nit, la Cripta de lErmita va acollir el concert del Festival Internacional de Música a càrrec del duet format per Octavi Martínez, al violí i Astrid Steinschaden, al piano. El repertori es basava en tres sonates per a violí i piano ben conegudes, de Mozart, Beethoven i C.Frank.
LOctavi va néixer a Barcelona fa 20 anys, ha estudiat a lEscola Municipal de Música de Premià de Mar i amb Joan Orpella al Conservatori Professional de Música de Badalona. Ha obtingut nombrosos premis en concursos internacionals. Als 14 anys Octavi Martinez guanya una plaça amb beca del Governments Music and Dance Scheme del Regne Unit per estudiar a la Purcell School of Music de Londres, on estudia fins lany 2011. Actualment, però, realitza els seus estudis superiors a la Middlesex University de Londres. Pel que fa a lAstrid, va néixer a Salzburg, Àustria, va cursar el superior a la Universitat Mozarteum amb el professor Karl-Heinz Kaemmerling i va obtenir matrícula dhonor. Des del 2008 estudia a Barcelona amb el professor Stanislav Pochekin (postgrau) al Conservatori del Liceu. També ha guanyat molts concursos nacionals i internacionals com a solista, pianista acompanyant i en diverses formacions de música de cambra.
El programa, tres sonates de Mozart, Beethoven i C.Frank
La primera que van interpretar va ser la Sonata en Sib M, KV 454 de W. A.Mozart. Una obra de tres moviments, començant per un Largo, excepcionalment lent, seguit per un Andante molt melòdic i expressiu, amb grans modulacions cromàtiques i tancant amb un Allegretto en forma de rondó, dun caràcter molt juganer, on el violí i el piano es trobaven un mateix pla digualtat i jugaven a passar-se la melodia principal. Seguidament va ser el torn de Beethoven, amb la Sonata en Do m, op. 30 n2, de quatre moviments. On sobretot cal destacar-ne el primer, Allegro con brio, un moviment molt vigorós i inquietant que aconsegueix lequilibri perfecte entre la correcció clàssica i la incursió al romanticisme. Després de la mitja part, van interpretar la Sonata en La M de C.Frank, de quatre moviments, una altra joia de la música de cambra. Aquesta adopta una forma cíclica al repetir-se amb petites variants un tema principal al llarg dels diferents moviments.
Com a curiositat, cal dir que, seguint la inèrcia dalgun espectador despistat, alguns moviments de les obres es van acabar aplaudint per part del públic, quan de fet, sha devitar aplaudir durant lexecució duna obra, incloent tots els moviments que la conformen.