L'expedició ciclista cambrilenca al coll del Tourmalet

Una quarantena de penyistes van fer realitat, aquest passat diumenge 4 d'agost, el somni de tot ciclista, aconseguir coronar el mític coll del Tourmalet, emplaçat a més de 2000 metres al Pirineu francès. Aquesta era la segona ocasió consecutiva que la Penya Cicloturista Cambrils ho intentava, després de l’intent fallit de l’estiu passat, on la pluja intensa va vetar la possibilitat de fer l’ascensió. El grup d’aquesta expedició estava integrat per una majoria de penyistes, vuit noies molt decidides integrants de Pinyó Fix i un ciclista de Vinyols. L'objectiu fixat perseguia pedalar des de Saint-Lary Soulant (Hautes-Pyrénées) i resseguir tres colls que són tot un clàssic del traçat del Tour de França, tals com l’Hourquette d'Ancizan (1538m), l’Aspin (1489m) i l’imponent Col du Tourmalet (2115m).

Poc abans de les 8 del matí, sota l’amenaça d’un cel força tapat, els vint-i-dos penyistes més atrevits ja arrancaven de Saint-Lary per encarar la primera pujada de la jornada, que els conduïa a través d’una carretereta força estreta i solitària cap al coll de l’Hourquette d'Ancizan. La resta del grup es va desplaçar directament en autobús fins al peu del Col du Tourmalet, al poble de Sainte-Marie-de-Campan ,on també s’hi dirigia el primer grup. La pujada a dalt de tot del coll era llarga i feixuga, 18 km des de la base, superant desnivells propers al 10%, que s’enfilaven entre revolts molt tancats més enllà del poble de La Mongie i les seves pistes d’esquí. Malgrat tot, els ciclistes capdavanters del primer grup van arribar a atrapar els darrers del segon poc abans de coronar el Tourmalet. A dalt, l’espectacle de ciclistes que contínuament arribaven, cotxes, motos i autocaravanes era fascinant. Gairebé calia fer cua per poder-se fer la foto davant el senyal del coll i el monument commemoratiu del Tour de França, un ciclista metàl·lic de grans dimensions. Un cop fet l’avituallament i la foto de grup, els ciclistes iniciaren el descens vertiginós fins a la base. Allí el grup es dividí: alguns ja es donaren per satisfets i van pujar a l’autobús i d’altres van desafiar el sol de les dues del migdia per anar a pujar altra vegada l’Hourquette d'Ancizan o bé l’Aspin.